Amb el nou any Litúrgic 2023 tindrem la novetat de la promulgació del Missal Romà en llengua catalana, en la seva 3ª edició Llatina esmenada segons allò que disposa el Papa Francesc a Magnum Principium (2017) sobre les traduccions litúrgiques. Ha estat una tasca llarga i complexa duta a terme per la Comissió Interdiocesana de Litúrgia de la Conferència Episcopal Tarraconense, ajudats per experts en Litúrgia i Sda. Escriptura i per experts en llengua catalana i en llengües clàssiques.
La promulgació d’un llibre litúrgic és sempre un esdeveniment important per a la vida de l’Església, encara més si el llibre en qüestió és el Missal Romà que és el llibre destinat a la celebració de l’Eucaristia segons les normes vigents de l’Església Catòlica Romana i que inclou els textos i les normes vigents. Tot el Poble de Déu s’ha de sentir convidat a rebre i acollir aquesta nova edició del Missal com un do per a l’Església ja que, més enllà de les novetats concretes, ens permet celebrar la fe de l’Església. Allò que l’Església prega és allò que l’Església creu. El Missal no és només un instrument per a les celebracions, que veiem sobre l’altar, sinó que les seves pàgines custodien la riquesa de la tradició de l’Església Romana, el seu desig de viure el Misteri pasqual de Crist, de fer-ne memorial en la celebració litúrgica eucarística i de traduir-lo a la vida.
Aquesta nova edició del Missal és una oportunitat per a tot el Poble de Déu, ministres i fidels, per a redescobrir el sentit profund de l’Eucaristia. La recepció de les principals novetats d’aquesta edició catalana del Missal Romà convé que es faci dins el procés més ampli de l’aprofundiment de la recta comprensió i celebració de l’Eucaristia. Cal subratllar que el Missal no és només un simple recull de “textos” per a proclamar, sinó que és, sobretot, un llibre que indica “gestos” per a implementar i valorar, implicant els diferents ministeris i tota l’assemblea litúrgica. En efecte, la bellesa de la litúrgia brolla de l’harmonia de gestos i paraules amb els quals ens impliquem amb el misteri celebrat.
Això reclama un autèntic “art de celebrar”, que segons ens recordava Benet XVI (Sacramentum caritatis, 2007), inclou diversos aspectes fonamentals: l’art d’obeir (obediència fidel a les normes litúrgiques); l’art d’harmonitzar (harmonia del ritu, dels ornaments litúrgics, la decoració, el lloc sagrat, les formes de llenguatge previstes per la litúrgia, cants, gestos i silencis…); i l’art de la caritat (unint disciplina i espontaneïtat). El Papa Francesc subratlla la importància de l’art celebratiu a la seva Carta apostòlica Desiderio Desideravi (juny 2022). La nova edició en llengua catalana del Missal Romà ens ajudarà a fer realitat que l’ars celebrandi no es pot reduir a la mera observança d’unes rúbriques, ni tampoc a exercir una creativitat sense regles. “El ritu és en si mateix una norma, i la norma mai no és un fi en si mateixa, sinó que sempre està al servei de la realitat superior que vol custodiar” (n. 48). Aquesta nova edició en català del Missal Romà ens ajudarà molt a fer realitat allò que Benet XVI afirmava sobre la relació entre l’art de celebrar i la participació amatent dels fidels: “la millor catequesi sobre l’Eucaristia és l’Eucaristia mateixa, ben celebrada”. Esforcem-nos-hi tots amb docilitat i esperit pastoral.