Quan celebrem la festa més gran i joiosa de la Mare de Déu, la seva entrada o “assumpció” al cel, la litúrgia de la Paraula proclama: “Aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles (…) La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions (…) Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: ‘Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa.’” (Ap 12.1ss). El misteri de victòria i de resurrecció de Jesucrist ja s’ha realitzat plenament en la que Déu creà Immaculada, i per això l’Assumpta és també gloriosa promesa del que Déu farà en tots nosaltres. Festa gran a l’Església i festa major a moltíssims pobles nostres, perquè a tots protegeix la Mare del Cel, vestida amb la llum esclatant del sol, del Crist que ja ho governa tot.
La Verge Maria Assumpta ens anima a “cercar allò que és de dalt, on hi ha el Crist… a posar el cor en allò que és de dalt, no en allò que és de la terra” (Col 3,1-2). Maria sempre ens adreça cap al seu Fill i vol que com a fills seus, experimentem el que significa la Vida Nova de la Resurrecció, que ens aixequem i tornem a la vida! Una Vida Nova, “de dalt”, que esdevé amor i confiança, salut i servei, sacrifici i humilitat, abnegació i pregària en tota circumstància, acolliment de la gràcia divina i estimació de l’Església que, pels sagraments, ens regala la comunió amb el Crist Salvador.
La primera referència oficial a l’Assumpció es troba en la litúrgia oriental, al segle IV, quan ja se celebrava la festa del “Record de Maria” que commemorava l’entrada al cel de la Mare de Déu i on es feia referència a la seva “dormició” com la mort, resurrecció i assumpció. La veritat de l’Assumpció va ser definida com a “dogma de fe” (veritat de la qual no podem dubtar) pel Papa Pius XII l’1 de novembre de 1950, després d’una consulta a l’episcopat mundial (1946) i tenint en compte el testimoniatge de la litúrgia, la creença dels fidels guiats pels seus pastors, els testimoniatges dels Pares i Doctors de l’Església i el consens dels bisbes d’arreu del món. El text diu: “proclamem, declarem i definim ser dogma divinament revelat que: la Immaculada Mare de Déu, sempre Verge Maria, acomplert el curs de la seva vida terrenal, va ser assumpta en cos i ànima a la glòria celestial” (Const. Apostòlica Munificentissimus Deus). En el prefaci de la missa de la Mare de Déu Assumpta, la proclamem “imatge i primícia de l’Església gloriosa, model d’esperança certa i consol del poble que camina”. Déu no volgué “que sofrís la corrupció del sepulcre aquella que de manera inefable va ser mare de l’autor de la vida, el vostre Fill, fet home”. Paraules belles que expliquen la joia de l’acció de gràcies en l’Eucaristia d’aquest dia gloriós i beneït.
Santa Maria, “la plena de la gràcia del Senyor” i Assumpta amb el seu Fill, comunica llum i gràcia als malalts de cos i d’ànima (i us asseguro que les malalties de l’ànima són sempre molt més difícils de guarir). La Mare del Cel ens guareix i ens refà. Està sempre a prop nostre. Lloem-la avui, agraïm-li el seu “sí” humil i generós, que ens ha merescut un Redemptor tan gran.