Un Nadal més solidari

Moltes veus hem sentit aquests dies passats en què hem viscut el record que el 10 de desembre s’esqueia el 60è. Aniversari de la Declaració universal dels Drets Humans. I és bo que també els cristians valorem i ens felicitem per aquell text emblemàtic que exposa un recull dels drets de la persona humana, encara per a ampliar segons que diuen molts, amb drets socials i personals. Els creients fonamentem aquests drets en la creació de l’home i la dona “a imatge i semblança de Déu” (Gn 1,26), que en Crist, han rebut per pura gràcia una dignitat insuperable, divina. “Els drets de l’home són els drets de Déu”, afirmava Joan Pau II. Resten, però, qüestions pendents, sobretot la fonamentació d’aquests drets i l’aclariment dels deures que se’n deriven, aspectes que no es van poder tractar amb tota la profunditat que hauria estat necessària perquè no fou possible en aquell 1948. El filòsof cristià Jacques Maritain, que va participar en la redacció, sempre se’n va doldre. Actualment, amb la distància de seixanta anys, ens convé valorar per damunt de tot el dret a la vida de tota persona, especialment la dels febles i fràgils, i la seva dignitat inalienable -en la qual es fonamenten tots els altres drets-, sense deixar postergats altres aspectes com són el dret a viure dignament (casa, aliments, medi ambient…) i el dret a la llibertat religiosa, que avui continua essent tan conculcat.

Com a concreció d’aquest treball per la dignitat de la persona i pel respecte als drets humans, Càritas ha engegat una campanya per als propers dos anys que ens interpel·la: “Una societat amb valors, és una societat amb futur”. Ens ajuden a reflexionar i a actuar davant una societat on prima l’individualisme, perquè caldrà promoure la comunió; davant la insolidaritat amb què ens topem cada dia, ens cal major participació; davant l’uniformisme, hem de procurar que es valori la diversitat; i en una cultura que promou constantment l’egoisme, convé que s’afermi la gratuïtat. I ho subratllen dient que “aquests valors formen part de la nostra identitat, no només de Càritas, sinó de la identitat com a persones, com a éssers humans. Tenim un rostre capaç de generar vida, esperança i amor. Un rostre que quan el mostrem ens fa vincular a altres persones com nosaltres, i a acollir-les; que ens fa construir, cercar, millorar, créixer, desenvolupar; i no solament per a la nostra pròpia gratificació sinó per als qui formen part del nostre entorn més o menys proper. Aleshores és quan surten a la llum les nostres “bondats”: la generositat, la preocupació per l’altre, la gratuïtat, l’acceptació dels altres tal com són i un llarg etcètera de valors que ens doten d’humanitat.”

A prop del Nadal, ens convé no oblidar-nos dels drets dels pobres, dels qui estan sols, dels qui ens necessiten. I intentar donar resposta a les carències que té avui la nostra societat. També en l’aspecte dels valors fonamentals imprescindibles per a ser persona humana. Ens caldrà un plus de solidaritat enguany, i una reflexió que ens porti a l’esperança. Val la pena estimar, compartir, ajudar; i val la pena divulgar un estil de vida que imiti el de Jesús que predica en les seves Benaurances (Mt. 5,1ss). L’únic estil de vida que porta a la felicitat plena. En la col·lecta de Nadal de la nostra comunitat siguem generosos i compartim més i millor dons i valors viscuts!

Compartir