La residència Sagrada Família de la Seu d’Urgell va acollir la tarda del dissabte 31 de gener la primera Festa de les Famílies Janerianes, una trobada destinada a les comunitats educatives de les escoles Mare Janer, Sagrada Família d’Escaldes-Engordany i Sant Ermengol del Principat d’Andorra, així com a les famílies del personal dels centres i a totes les persones que han volgut conèixer de més a prop la vida i l’obra de la Beata Anna Maria Janer, verge i fundadora de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell.
La trobada va començar amb la benvinguda i acollida a càrrec de les germanes de la Sagrada Família d’Urgell, amb la presència de la Mare Maria Tomasa Itoiz. L’acte ha comptat també amb la participació dels seminaristes d’Urgell i de les germanes Victòria, Vanessa i Marcela. Com assenyalava la germana Victòria: “celebrem junts, en un ambient festiu i familiar, el do de pertànyer a una mateixa gran família i a l’Església d’Urgell”. Els assistents van visitar el centre interpretatiu janerià, dedicat a explicar i divulgar el carisma janerià i la tasca desenvolupada per la seva fundadora.
A continuació es va celebrar l’Eucaristia a l’església de la Sagrada Família, presidida pel bisbe d’Urgell, Mons. Josep-Lluís Serrano, amb el servei dels diaques Mn. Edinson-Josep Salas i Mn. Gilbert Bea, i acolitant els seminaristes Carlos Rosas i Mateo Arias. Durant la seva homilia, el bisbe va recordar la Beata Anna Maria Janer, verge i fundadora de l’Institut de Germanes de la Sagrada Família d’Urgell, destacant la seva vida entregada al servei dels altres, la seva estima per tots els infants i la dedicació constant a l’educació i la caritat. Va alabar les seves virtuts de misericòrdia, passió i reconeixement de la dignitat de cada persona, i va convidar a pregar per les germanes de l’institut, per la vida consagrada, per les vocacions i perquè a les escoles també hi puguin néixer noves vocacions de servei als altres, recordant que “així mirava la Beata Anna Maria Janer: amb estima. La seva mirada no jutjava ni posseïa, sinó que reconeixia la dignitat de cada persona i l’acompanyava. Quan es mira així, amb misericòrdia i passió, la vida floreix, els infants creixen i la felicitat neix d’una mirada que s’assembla a la de Déu.”
