Tenir cura de la Casa Comuna (1)

Tenir cura de la Casa Comuna és un compromís per als cristians. L’encíclica del Papa Francesc Laudato Si’ del 2015 ha suposat una autèntica revolució en el compromís evangèlic dels cristians de treballar contra el canvi climàtic. I tenir cura de la Terra com la casa de tots, és, en si mateix, un mandat evangèlic. Ja el 1971, St. Pau VI a la seva carta apostòlica Octogesima adveniens denunciava que la degradació ecològica era conseqüència de l’activitat descontrolada de l’ésser humà; St. Joan Pau II, que va abordar des del començament del seu pontificat les qüestions relatives a l’ecologia i al medi ambient, va declarar St. Francesc d’Assís el 1979, “patró celestial de l’ecologia”; i Benet XVI, a la seva encíclica Caritas in Veritate exposava la necessitat que l’Església i tota la societat caminessin cap a una “ecologia humana”.

Als nostres dies, els signes d’alerta cada vegada són més dramàtics. L’opinió pública que és especialment sensible a aquest problema i la unanimitat de la comunitat científica han portat l’Església a fer un pas endavant i a mobilitzar-se també de forma molt directa, amb nombroses accions contra el canvi climàtic, que afecta especialment les persones més empobrides. Perquè “escoltar el crit de la Terra és escoltar el crit dels pobres”, diu el Papa Francesc a Laudato Si’. Caldria que tots, però especialment les institucions catòliques que treballen en l’àmbit del desenvolupament, la justícia social, l’educació i la promoció humana, s’unissin per tenir veu pròpia i per fer accions conjuntes. Deixant-se ajudar per experts en l’àmbit de la filosofia, la ciència, l’educació o l’economia per abordar 3 qüestions fonamentals: l’ecologia integral des de la perspectiva de la Doctrina Social de l’Església; les inversions ètiques i el canvi climàtic; i l’educació com a motor del canvi social.

Són molts els qui proposen, en la línia de la Laudato Si’, que es mantingui unit el clam de la Terra amb el clam dels pobres, per elaborar una proposta econòmica i un estil de vida nous, que es tradueixin en un canvi dels hàbits de consum i de les relacions econòmiques. Cal realitzar una acció integral que impliqui una gran feina en l’àmbit de l’educació per evitar caure en determinades propostes antinatalistes o que promouen un discutit capitalisme verd o ecocapitalisme que es converteixi en el sistema dominant. No només es tracta d’avançar en les contribucions de l’Acord climàtic de París (2015) sinó també d’ampliar el nombre d’estats per contenir l’escalfament global. El treball de Caritas Internationalis en aquest àmbit va unit, des de fa molt de temps, a fer justícia als més pobres a través de projectes com l’agroecologia. Aquest compromís es va veure reforçat amb el Sínode de l’Amazònia (2019), on es va fer una crida a la justícia i al respecte per les poblacions més vulnerables. No obstant això, l’actual context polític internacional no és precisament favorable, ja que molts països s’estan fent enrere i estan actuant només mirant el seu propi interès i no el general. No obstant això, podem ser esperançats perquè alguna cosa està canviant arreu del món.

 

10 de juliol de 2022

Compartir