Des de l’Ascensió de Jesús al cel, que avui celebrem amb molta alegria, Jesucrist envia els seus Apòstols i la primera Església perquè el món cregui, rebi l’anunci de l’Evangeli, proclama la mort redemptora del Senyor fins que torni, i treballi amb esperança pel Regne de Déu, acollint la seva manifestació gloriosa. Som testimonis de la Resurrecció de Jesucrist, i no podem quedar-nos mirant al cel, inactius. Hem estat enviats a tot arreu, a totes les perifèries de la història humana, per ser-hi llum i sal, perquè l’amor s’implanti en una nova civilització de pau i de bondat. Esperem un cel nou i una terra nova…
Que n’és de gran viure i manifestar a tothom la bellesa de la fe en Jesucrist, el Fill de Déu fet home com nosaltres per salvar-nos, i el goig de la comunió eclesial entre tots els seus deixebles. Com ens diuen els Actes dels Apòstols: “Rebreu una força que us farà testimonis fins als extrems de la terra… Tots eren constants a escoltar l’ensenyament dels apòstols i a viure en comunió fraterna, a partir el pa i a assistir a les pregàries… La multitud dels creients tenia un sol cor i una sola ànima” (Ac 1,8; 2,42; 4,32). Ens hem de proposar viure les tres grans dimensions eclesials: Anunciar la Paraula, Celebrar els Sagraments, Servir amb amor tots els germans i Testimoniar la fe.
Per una gràcia immerescuda de Jesucrist, nosaltres, avui i a Urgell, som l’Església santa, el Cos de Crist, el Poble sant de Déu sempre en camí per anunciar les meravelles de l’amor de Déu a tots els homes i dones, germans nostres. Seguint l’ensenyament del Papa Francesc i en comunió catòlica amb ell, podem ben creure que l’Església és la família de Déu, que té un projecte d’amor misericordiós per a la humanitat. El pla de Déu és “fer de tots nosaltres l’única família dels seus fills, en què cadascú senti la seva proximitat i el seu amor, el caliu de ser família de Déu. En aquest gran disseny té el seu origen l’Església, que no és una organització nascuda d’un acord entre diverses persones, sinó una obra de Déu que neix d’aquest amor i que es realitza progressivament en la història”, així ho explicava en una de les seves primeres Catequesis el 29.5.2013. L’Església neix del desig de Déu de cridar totes les persones a la comunió amb Ell, a la seva amistat; encara més, a participar com a fills seus de la seva mateixa vida divina.
Hem de sortir a la plaça pública, per explicar qui som i a què ens dediquem, sempre amb estimació i agraïment, revivint el goig de la fe a través dels testimoniatges senzills de la nostra vida cristiana. Així atraurem cap a Crist, exposant la fe que es proposa però no s’imposa, i refermant el compromís de la missió. Des de l’Ascensió del Senyor, i dia rere dia, amb el seu acompanyament, tenim una missió ineludible lliurada per Jesús a l’Església i a cada cristià, ja que aquest tresor de la fe i el coneixement de Jesucrist que ens salva, no és només per a nosaltres sols, sinó per a tots, i per a totes les generacions, fins a la fi del món. Que molts, tots, pels nostres pobles i ciutats, per les “perifèries existencials” d’Urgell, es puguin unir a nosaltres, per ser junts el Poble sant de Déu en camí vers l’eternitat. Tots han de poder dir “mireu-los com s’estimen!”. Jesús no ens ha abandonat, ens acompanya, ho sentim i ho sabem, i pel seu Esperit ens va guiant vers Déu, que és la plenitud.