El dia 7 de juliol, solemnitat de Sant Ot, Patró de la ciutat i de la Parròquia de La Seu d’Urgell, va ser celebrat amb major intensitat enguany, en escaure’s en diumenge.
Sant Ot (1065– 1123) va impulsar l’edificació de l’actual Catedral de Santa Maria d’Urgell on es va celebrar la solemne Eucaristia de la festa presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada pel Capítol de Canonges de la Catedral i preveres de la ciutat. Hi van assistir l’Alcalde de la ciutat, Il·lm. Sr. Joan Barrera, acompanyat de regidors de la Corporació Municipal així com representants de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat i representants dels diferents moviments i grups de la ciutat i una gran quantitat de fidels.
A la seva homilia l’Arquebisbe destacà els principals trets de la vida de Sant Ot i, sobretot, com fou un Pastor que guià amb amor el Poble de Déu que li havia estat encomanat. Mons. Vives destacà com la vida de Sant Ot podríem dir que va tenir per divisa la frase de Sant Agustí “Amoris Officium, Pascere”: l’ofici de Pastor és ofici d’amor, perquè Sant Ot destacà pel gran amor que va tenir envers els fidels de la Diòcesi d’Urgell que li havien estat confiats. I va comentar l’Evangeli proclamat (Joan 15): El manament de l’amor i ser amics del Senyor.
Sant Ot, bisbe d’Urgell, era fill dels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia. De primer els pares el van dedicar a les lletres, després va canviar els llibres per les armes durant algun temps. Fou ordenat sacerdot pel bisbe d’Urgell Guillem Arnau de Montferrer (1092-1095). Segons la documentació, consta que l’any 1087 era ardiaca de la Seu d’Urgell i és esmentat com a bisbe electe d’Urgell l’any 1095, quan el seu antecessor encara tenia el càrrec episcopal. S’ha de pensar que obtingué el beneplàcit del bisbe sortint i de la comunitat canonical urgellenca. Pel que es desprèn dels documents, hom creu que fou nomenat bisbe l’any 1097, ja que en un document del 28 de maig d’aquest any se l’esmenta com a “novi electi episcopi” i el 23 d’octubre ja se l’anomena “urgellensis sedis episcopo”.
Sant Ot d’Urgell intentà mantenir un equilibri de poders tant a nivell polític com eclesiàstic, dels quals destaquen les convinences amb els comtes Pere Ramon I de Pallars Jussà i Ermengol V d’Urgell. Durant el seu pontificat consagrà diverses esglésies i promogué la construcció d’altres, entre les quals sobresurt la catedral d’Urgell. Es conserva la carta amb què es va dirigir als seus fidels, atorgant abundoses indulgències a tots els qui amb llurs donatius anuals contribuïssin a refer la catedral ‘quasi esberlada’ (‘pene fracta’). L’any 1098, a instàncies d’Ot, el papa Urbà II confirmà els béns i el territori del bisbat d´Urgell.
Al final de la Missa es van cantar els goigs al Patró Sant Ot. Posteriorment, a la sagrera adjacent a la Catedral, plaça dels Oms, es repartí la tradicional coca i vi dolç, i tingué lloc una ballada de sardanes.
