Solemnitat de la Verge Blanca de l’Acadèmia i Certamen Literari Marià

Diumenge dia 2 d’octubre, cada any, és festa gran a la ciutat de Lleida en escaure’s la celebració de la Patrona de la ciutat, la Verge Blanca de l’Acadèmia. Enguany la Pontifícia i Reial Acadèmia Bibliogràfica Mariana de Lleida va voler retre llaor dins el Certamen Literari Marià que cada any organitza, a la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra en commemoració del centenari de la seva coronació canònica. Per això el Sr. Bisbe de Lleida, Mons. Salvador Jiménez Valls, i la Junta de l’Acadèmia, van convidar a presidir la Festa de la Mare de Déu de l’Acadèmia, a l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives que estigué acompanyat pel Vicari episcopal de Pastoral, Mn. Antoni Elvira i pel Secretari general Mn. David Codina. Concelebraren l’Eucaristia també el Capellà de l’Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia, Mn. Gerard Soler i Mn. Àngel Escales. A l’Eucaristia hi va assistir una gran quantitat de fidels i l’Excm. Sr. Ambaixador d’Espanya a Andorra, Sr. Àngel Ros; el Regidor Fèlix Larrosa Piqué, en representació de l’Ajuntament de Lleida; la Presidenta de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana, Sra. Yolanda Soria Villalonga i els membres de la Junta de l’Acadèmia, així com els guardonats del Certamen Literari.

A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric glossà les lectures de la Paraula de Déu proclamades en la solemnitat de la M. de Déu de l’Acadèmia subratllant el gran missatge de l’anunciació de l’àngel Gabriel a Maria i el seu “sí”, “fiat”, “faci’s en mi”. Maria és la criatura humana més excelsa ja que gràcies al seu “sí” i a la seva disponibilitat Déu va poder entrar en la història a través de l’encarnació. A ella li devem portar “l’autor de la vida” i amb la seva disponibilitat i lliurament va reparar tot el pecat dels primers pares, Adam i Eva. Maria, en les seves diverses advocacions, la Verge Blanca o la Mare de Déu de Meritxell, és la Immaculada, la tota pura, la plena de la gràcia de Déu que ens porta a Jesús, el seu Fill, el Fill de Déu. Per això tots els cristians venerem la nostra Mare del cel amb devoció intensa perquè ens ajuda a creure, és el model de la fe, la gran creient. Maria respon que sí a l’anunci de l’àngel, “sóc l’esclava del Senyor, que es compleixin en mi les teves paraules” però demana com serà això que l’àngel li diu que s’esdevindrà. La Mare de Déu ens ensenya que Déu respecta sempre la llibertat humana i que ens demana col·laborar amb Ell des de la nostra llibertat. Obeir-lo és font de llibertat i de goig.

L’Arquebisbe recordà com des del 1862 es fundà una de les institucions més antigues de Lleida, l’Acadèmia Bibliogràfico Mariana, amb l’objectiu d’enaltir la Mare de Déu a través de la literatura i les arts, i estendre la seva devoció, i també com al cap de poc temps, el 1873, el Consell General (el Parlament) d’Andorra, va declarar la M. de Déu de Meritxell Patrona del Principat d’Andorra. Posteriorment a petició del Bisbe-Copríncep Joan Benlloch, el 13 de maig de 1914, la Mare de Déu de Meritxell va ser declarada pel Papa Pius Xè. Patrona de tot el Principat d’Andorra.

Meritxell prové de Lux Meridiae, llum esclatant del migdia, ja que la Mare de Déu és la llum que il·lumina perquè ens porta el seu Fill Jesús. Enmig de les dificultats, de les crisis, dels problemes i legislacions adverses a la cultura cristiana, hem de confiar en aquesta llum que ens porta Maria, i que ens dóna esperança per no sucumbir davant les dificultats de la vida. Hem de confiar en Maria i en el Senyor, i deixar-nos portar de la seva mà, com infants, confiant, fins i tot, a vegades, sense entendre-ho, només confiant.

L’Arquebisbe recordà com l’any 1972, enguany fa 50 anys, la nit del 8 al 9 de setembre, a les poques hores d’haver-se celebrat la festivitat de la patrona, un incendi va destruir totalment el Santuari i va desaparèixer la Imatge estimada. El Poble andorrà no es va deixar abatre, i va construir ràpidament un nou temple santuari, obra de l’arquitecte Ricard Bofill, l’any 1976. Mons. Vives animà a imitar aquesta resiliència i a no deixar-nos abatre malgrat les dificultats de la vida. Finalment, va animar els fidels a posar els ulls en la imatge de Santa Maria de Meritxell, que presenta Maria com una reina asseguda com Sedes Sapientiae, coronada, amb l’ull diví en la seva corona, que té en el seu pit al nen Jesús sense corona i descalç, que sosté en la seva mà esquerra el llibre dels Evangelis i la seva mà s’allarga envers els devots pelegrins. La Verge té uns ulls grans i oberts, porta vestits nobles encara que calça esclops d’humil pagesa andorrana, i la seva mà dreta, és desproporcionadament gran, per indicar que la té estesa envers tot aquell que s’apropa a Ella amb devoció.

Al final de l’Eucaristia es cantaren els goigs a llaor de la Verge Blanca de l’Acadèmia, la música dels quals és de Mn. Jordi Miquel i Benavent, sacerdot d’Urgell.

Tot seguit l’Arquebisbe Vives signà el llibre d’honor de l’Acadèmia Mariana i rebé com agraïment una bella imatge de la Verge Blanca de mans de la Presidenta de l’Acadèmia, Sra. Yolanda Soria Villalonga.

A continuació va tenir lloc el Certamen Literari Marià a manera de Jocs florals anuals, enguany dedicats a la Mare de Déu de Meritxell, Patrona del Principat d’Andorra. El Premi del bisbe de Lleida Mons. Salvador Giménez i Flor Natural del Certamen, dotat amb 600€, ha estat atorgat a David Llorens Poblador, de Lleida, pel seu poema Súplica Blanca, dedicat a la Mare de Déu de l’Acadèmia com a patrona i especial protectora de la ciutat de Lleida. El Jurat ha valorat: “El sentiment marià, la rica erudició, la recerca esmerada del mot escaient i un discurs que flueix amb la suau musicalitat interna”.

El Premi de l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra Mons. Joan-Enric Vives, dotat amb 600€, ha estat atorgat a Ernest Pibernat i Bosch, d’Avinyonet de Puigventós (Alt Empordà), pel seu poema Sota un roser silvestre, dedicat a la Patrona d’Andorra. El Jurat ha atorgat el Premi que concedia l’arxiprestat de les Valls d’Andorra, dotat amb 500€, a Oriol Solà Prat, de Santa Margarida de Montbui (Barcelona), pel seu poema Cent, són cent, dedicat a la M. Déu de Meritxell en el Centenari de la seva coronació canònica.

Cal destacar el Premi de l’ambaixador d’Espanya a Andorra i exalcalde Lleida Àngel Ros, dotat amb una peça d’art que ha estat atorgar a Ascensión Ramona Ochoa Borell, de Lleida, per la seva composició titulada Retorn a la Verge de Canòlich.

El Premi que atorga l’IEI, dotat amb 500€, ha estat atorgat a Lluís Coll Gilabert, d’Ivars d’Urgell, pel seu poema dedicat a la Mare de Déu de l’Horta, d’Ivars d’Urgell. Tanmateix el Premi de la Paeria de Lleida, dotat amb 500€, ha estat atorgat a Ramon Gené i Capdevila, de Cervera, pel seu poema El perdó de la Verge del Blau.

Finalment el Premi de Prosa que atorga l’Acadèmia Mariana, dotat amb 500€ al millor treball escrit en llengua ucraïnesa que fes referència a la ciutat màrtir de Mariúpol, ciutat que porta el nom de la Mare de Déu, ha estat atorgat a la ucraïnesa Tetyana Filimonova, de Torredembarra. El Jurat ha destacat del seu treball: “Un llenguatge que brilla per la seva riquesa d’imatges i metàfores. El text torna a donar vida a la ciutat destruïda de Mariúpol, teixint un discurs on s’entrelliguen els sentiments de dolor i d’esperança.”.

El Jurat ha decidit també concedir una Menció Honorifica “ex aequo” als germans Eugènia Filimonova i Oleh Filimonova. En ells el Jurat vol homenatjar tots els nens que pateixen la violència de les guerres i molt especialment els infants ucraïnesos refugiats al país.

El Certamen va tenir com a mantenidora del Certamen la Dra. Montserrat Esquerda, pediatra de l’Hospital Sant Joan de Déu, directora de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull i professora de Bioètica de la Facultat de Medicina de la Universitat de Lleida.

Compartir