Monjo de Montserrat, nascut a Coll de Nargó el 14 d’abril de 1895 martiritzat a Barcelona (?) el 5 de gener de 1937.
Ingressà al monestir de Montserrat quan tenia 15 anys. El 3 d’agost de 1913 vestí l’hàbit monàstic, professant després solemnement el 21 d’octubre de 1917. Fou ordenat sacerdot el 20 de juliol de 1920. Poc després se n’anà a Palestina a complir la formalitat del servei militar en terres de missions. L’any 1922 fou designat prefecte de col·legials, tasca que desenvolupà durant 4 anys. Per les seves qualitats va estar a punt de ser enviat a Bulgària l’any 1926 per a una missió ecumènica important, duta a terme pel Delegat apostòlic Mons. Angelo G. Roncalli. Entre altres treballs intel·lectuals, traduí al català els tres volums de C. Marmion “Jesucrist, ideal del monjo”.
Va ser tanmateix nomenat Prior de l’Abadia de Montserrat l’any 1928 i va haver de portar ell mateix el Monestir en absència de l’Abat Marcet. Presidí també l’organització de les festes jubilars de l’any 1931.
