Monjo de Montserrat, nascut a Lluçars (municipi de Vilanova de Meià) el 15 de desembre de 1881. Fou martiritzat a Barbastre el 28 d’agost de 1936.
Va cursar estudis als claretians i al Seminari, i va ingressar als tretze anys a Montserrat, on va rebre el nom de Raimon. Professà l’any 1898 i va ser ordenat de prevere el 9 de juny de 1906. Va exercir de mestre de novicis i l’any 1931, a petició del prior d’El Pueyo, va anar al monestir aragonès a dirigir l’escola d’aspirants. Vetllà per ells amb una cura especial quan, monjos i col·legials, foren portats a la presó, on estaven també els claretians i el bisbe de Barbastre, i compartiren la consciència martirial. El van separar dels joves el 23 d’agost de 1936, quan es va fer un segon interrogatori. El dia 28 els monjos foren portats al camí de Berbegal, on foren executats. El P. Lladós portava a la butxaca una creu. Mesos abans del martiri, a la pregunta de les benedictines de Lumbier: “¿Tindria vostè valor per morir màrtir?”, va respondré: “No ho sé, però si arribava el moment i Déu em concedia aquesta gràcia, quina sort per a mi morir per Crist!”.
