Durant el curs pastoral 2021-2022 s’han treballat les demandes del Sínode sobre “La sinodalitat: comunió, participació i missió”. L’Església d’Urgell ha acollit la crida del Papa Francesc a “caminar junts” i a obrir l’escolta orant, entre els cristians i envers tothom, a la veu de l’Esperit Sant. La consulta feta a Urgell ha involucrat més de 900 persones en més de 60 grups, amb una mitjana d’edat de 47 anys. S’ha subratllat la importància d’escoltar la Paraula, la necessitat d’una formació integral per a tots els agents de pastoral, inclosos els preveres; millorar i accentuar la corresponsabilitat laïcal, sobretot a través dels diversos òrgans de consulta previstos, com els Consells de pastoral i econòmics parroquials, o la necessitat d’un acompanyament integral, que també tingui en compte la dimensió espiritual. Acolliment, diàleg, escolta i acompanyament. S’aprecia poca implicació de les comunitats cristianes. Cal aportar els propis talents, i millorar la celebració dels sagraments, cercant la coherència entre fe i vida, i testimoniant amb coratge la fe.
Ja que l’Església és la família dels fills de Déu, no pot estar tancada en ella mateixa i ha de promoure la seva dimensió comunitària, emprenent iniciatives perquè tots se sentin part de la comunitat. Fomentar l’encontre, el contacte, la comunicació i el coneixement personal entre els membres d’una mateixa comunitat. Establir vincles d’ajuda i de suport mutu. Per això els diferents grups diocesans en la consulta han demanat millorar l’acollida a totes les persones, partint de la seva situació personal, aprofundint en el diàleg a través de l’escolta atenta. Es demana més corresponsabilitat i major presència de la dona en llocs de decisió i ensenyament, que es reflexioni sobre noves maneres d’afrontar la sexualitat i el celibat dels preveres. Parròquies acollidores i caritatives, atentes als pobres i als vulnerables, que cuidin les relacions amb altres institucions i que ajudin en la recerca d’espiritualitat.
El més important del Sínode era escoltar-nos, i es pot dir que en bona part s’ha aconseguit. Ha estat una oportunitat per reunir-se de manera presencial, amb actitud de participació, compartint sobretot les actituds i els continguts de la fe. Els diversos grups parroquials han intentat, en la mesura de les seves possibilitats, posar-se en camí i reflexionar junts. Val la pena destacar com l’Esperit Sant ha conduït i condueix l’Església, animant-la i vivificant-la, rejovenint-la, amb nous i abundants dons. I es van dibuixar alguns grans reptes per a la comunitat cristiana: l’imprescindible rejoveniment, la fidelitat a l’essencial, que sigui profetessa valenta i evangèlica, descentralitzada i més participativa, que promogui el voluntariat, que creï ponts de relació i comunicació amb la societat, la política, la cultura i l’expressió artística. Una Església que estimi i doni testimoni de l’amor de Déu.
L’Assemblea sinodal tinguda a Madrid donà uns subratllats sobre les aportacions: 1. Conversió personal, 2. Formació, 3. Litúrgia, 4. Sinodalitat, 5. Paper de la dona en l’Església, 6. Clericalisme bilateral, dels capellans però també dels laics, 7. Acollida, 8. Discerniment, 9. Pastoral familiar i joves, i 10. La continuïtat que cal donar al procés sinodal. I es va demanar no descuidar 1. Atenció a infants i discapacitats, 2. Pastoral vocacional i diaconat permanent, i 3. Acolliment de la Paraula, que porta a anunciar-la com a bona notícia.
14 d’agost