Aquest estiu hem viscut amb molta preocupació la sort de diversos vaixells sobrecarregats de persones buscant refugi, que enmig del Mar Mediterrani els havien recollit quan estaven a la deriva –com obliguen els tractats de mar-, i que cercaven refugi al països europeus veïns, a l’Europa que es vanta de ser bressol dels drets humans. Després de moltes negociacions es va acabar trobant una solució que donés resposta al clam de moltes associacions i de tants i tants ciutadans europeus que volien i que volen acollir aquests refugiats amb els braços oberts, perquè són persones que fugen de situacions d’injustícia i que cerquen un futur millor. No ens podem tancar en l’egoisme. La Bíblia en la seva llei reclama: “Quan un immigrant vingui a instal·lar-se al costat vostre, en el vostre país, no l’exploteu. Al contrari, considereu-lo com un nadiu, com un de vosaltres. Estima’l com a tu mateix, que també vosaltres vau ser immigrants en el país d’Egipte” (Lv 19,33-34). Un text que Jesús va recollir per unir en un únic manament l’amor a Déu i l’amor al pròxim, com a tu mateix.
Reivindicar el dret d’asil, fomentar l’acollida i generar actituds solidàries cap als refugiats que s’escapen de la violència, és un deure indefugible per part dels països europeus, i els cristians hi trobem una concreció indefugible de l’amor i la compassió que Jesús reclama dels seus amics. Ens ho han recordat recentment les organitzacions catòliques que integren a Espanya la xarxa “Migrants amb Drets” -Càritas, CONFER, Justícia i Pau, i la Comissió Episcopal de Migracions de la CEE- que van denunciar la manca d’iniciativa de molts governs perquè les persones rescatades a bord dels vaixells de socors (com per exemple “Open Arms”) poguessin ser auxiliades i dirigides a port segur, per després ser acollides en països europeus que al final els acaben necessitant, ja que Europa envelleix ràpidament i perillosament.
Aquestes organitzacions, en el seu Comunicat “Migrants amb Drets”, valoraven que gràcies a la tasca d’aquests abanderats de la mar, milers d’emigrants i refugiats poden ser atesos, acompanyats i reconeguts en la seva dignitat i els seus drets. “Cada vida compta -deien-, cada ésser humà és insubstituïble i és un projecte de futur. És una qüestió d’humanitat que ni una sola d’aquestes vides s’estronqui. És també un deure ètic de la Unió Europea i els seus Estats membres arbitrar respostes eficaces i respectuoses amb els drets humans davant aquestes situacions. La manca de resposta suposa un incompliment flagrant dels Acords internacionals i una gravíssima responsabilitat per omissió, davant les morts que es puguin arribar a produir en el present i en el futur”. I instaven els poders públics a arbitrar una solució a les situacions de greu desemparament que s’estan vivint al Mediterrani i a liderar el coratge polític necessari per concedir la protecció urgent que necessiten.
El Papa Francesc en el seu missatge per a la propera Jornada Mundial del Migrant i el Refugiat, que se celebrarà el 29 de setembre, recorda que “la resposta al desafiament plantejat per les migracions contemporànies es pot resumir en quatre verbs: acollir, protegir, promoure i integrar, que expressen la missió de l’Església en relació a tots els habitants de les perifèries existencials”. Inspirats per la compassió, la visió de futur i la valentia, hem d’avançar en la construcció de la pau, derrotant la indiferència.