Setembre marca la represa de les coses “normals”, que retornen amb la seva bellesa, però també amb la seva grisor i a vegades amb un cert desencís, perquè potser esperem massa del que la vida ens hauria de donar en aquest món. Ens convé tornar a reflexionar sobre la manera com ens sabem prendre la vida, els problemes, les decepcions, les possiblitats… Hem d’aprendre a ser feliços, que és tot un art. El papa Francesc el mes de juny passat va recordar que “ens cal una mirada nova sobre nosaltres mateixos i sobre la realitat, cultivant en aquests temps de pandèmia la confiança d’estar en les mans de Déu i, al mateix temps, esforçar-nos tots per reconstruir i recomençar, amb paciència i constància. per així sortir bé de la pandèmia.”
Un nou curs ens espera, a semblança dels estudiants que inicien aquesta setmana entrant una nova etapa de la seva vida. Tots hauríem de programar de nou la nostra vida quotidiana. ¿I si aprenguéssim a “prioritzar” bé les nostres ocupacions, valors, sentiments, i sobretot si sabéssim destriar bé el que és més important del que ho és menys? Ara que hi som a temps, pensem en el que volem que sigui el més important del nostre viure en aquest nou curs, i donem-li prioritat, temps, dedicació i mitjans. El primer ha de ser el Senyor, certament, i després, què hi posem? ¿la família, un mateix o bé els altres, la salut, la feina, l’esport, els diners, la formació, la cultura, un hobby? Fem-li cas a Jesús quan ens diu: “Busqueu primer el Regne de Déu i fer el que Ell vol, i tota la resta us ho donarà de més a més” (Mt 6,33).
Vivim en un món en el qual tenir fe i ser cristià és un fet diferencial i cal que sapiguem donar raons de la nostra fe i de la nostra esperança. Ser batejat en Crist, portar el seu nom inscrit en els nostres cors, i fer l’opció de vida pel Senyor en un univers multicultural i multireligiós, no és l’única opció possible i, per això, cal saber donar raons i desenvolupar una apologia intel·ligent de la pròpia fe. Ens hi exhorta sant Pere: ”Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança” (1Pe 3,15).
Ara que comencem un nou curs pastoral, ¿i si ens comprometem a invertir una mica de temps, per tal de formar-nos millor com a cristians? Només un cristià que conegui i estimi Jesucrist, que aprofundeixi en la seva Paraula, podrà donar raó de la seva esperança de forma raonada, convincent i fidel. Animem-nos a trobar temps per a la pròpia formació, i veurem que tota la nostra vida apostòlica se’n beneficia. L’Escola de formació permanent del Bisbat d’Urgell, ens hi pot ajudar. Té lloc cada quinze dies, trobant-nos a Balaguer, Cerqueu-ne informació.
Així mateix, ¿per què no donar una mica del nostre temps i de les nostres possibilitats econòmiques als qui ens necessiten? És la millor inversió. Donar i donar-se. A imitació de Jesús. Hi ha ple de voluntariats a realitzar i hi ha ple de causes solidàries i caritatives a sostenir. Ànims. Bon nou curs pastoral a tots!
