El Papa ha escrit un Missatge per a la Quaresma 2020, que titula amb les paraules de St. Pau: «Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu!» (2Co 5,20). Ens recorda que la Quaresma és un temps propici per a preparar-nos a celebrar amb el cor renovat el gran Misteri de la mort i resurrecció de Jesús, fonament de la vida cristiana i que ens ha d’encomanar el seu dinamisme espiritual. Hi aporta 4 reflexions:
1. El Misteri pasqual, és el fonament de la conversió. La Bona Notícia de la mort i resurrecció de Jesús, el kerygma, resumeix el Misteri d’un amor «tan real, tan veritable, tan concret, que ens ofereix una relació plena de diàleg sincer i fecund» (Exh. Ap. Christus Vivit, 117). I ens demana que mirem els braços oberts de Crist crucificat i que ens deixem salvar una vegada i una altra. I quan ens acostem a confessar els nostres pecats, que creiem fermament en la seva misericòrdia que en allibera de la culpa (cf. Ch.V. 123). La Pasqua de Jesús no és un esdeveniment del passat: pel poder de l’Esperit Sant és sempre actual i ens permet mirar i tocar amb fe la carn de Crist en tantes persones que sofreixen.
2. Urgeix que ens convertim. L’experiència de la misericòrdia és possible només en un «cara a cara» amb el Senyor crucificat i ressuscitat «que em va estimar i es va lliurar per mi» (Ga 2,20). La pregària és important en el temps quaresmal; ens mostra la necessitat de correspondre a l’amor de Déu, que sempre ens precedeix i ens sosté. Som estimats sense merèixer-ho. En aquest temps favorable, com més ens deixem fascinar per la seva Paraula, més aconseguirem experimentar la seva misericòrdia gratuïta envers nosaltres. No som nosaltres els que decidim el temps i la manera de la nostra conversió a Déu, sinó al contrari. Deixem-nos reconciliar per Déu!
3. L’apassionada voluntat de Déu de dialogar amb els seus fills. Aquesta voluntat amorosa és una nova oportunitat que sacseja el nostre ensopiment. Sempre és viva la voluntat tenaç de Déu de no interrompre el diàleg de salvació amb nosaltres, fins al punt de fer recaure sobre el seu Fill tots els nostres pecats. El diàleg que Déu vol establir amb tota persona no és una cosa mundana o una curiositat sinó que dóna vida.
4. La riquesa és per a compartir, no per acumular-la només per a si mateix. Posar el Misteri pasqual en el centre de la vida vol dir, diu el Papa, “sentir compassió per les nafres de Crist crucificat presents en les nombroses víctimes innocents de les guerres, dels abusos contra la vida tant del no nascut com de l’ancià, de les múltiples formes de violència, dels desastres mediambientals, de la distribució injusta dels béns, del tràfic de persones en totes les seves formes i de la set desenfrenada de guanys, que és una forma d’idolatria”. Cal que ens recordem que hem de compartir els nostres béns amb els més necessitats mitjançant l’almoina, com a forma de participació personal en la construcció d’un món més just. Compartir amb caritat ens fa més humans, mentre que acumular comporta el risc d’embrutar-se, ja que ens tanca en l’egoisme. Podem i hem d’anar fins i tot més enllà, considerant les dimensions estructurals de l’economia. És urgent dissenyar una economia més justa i inclusiva que l’actual. Com ha repetit moltes vegades el magisteri de l’Església, la política és una forma eminent de caritat (cf. Pius XI, Discurs 18.12.1927). També ho serà ocupar-se de l’economia amb aquest mateix esperit evangèlic, que és l’esperit de les Benaurances.