Quaresma i camí sinodal

L’evangeli de la Transfiguració, que es proclama cada any el segon diumenge de Quaresma (Mt 17,1-9), és el text que el Papa Francesc ha escollit perquè il·lumini el camí quaresmal de tota l’Església en aquest any del Sínode de la sinodalitat. I ens dona un lema: Ascesi quaresmal, un camí sinodal”. Ens convida a “pujar dalt una muntanya alta”, amb Jesús, per a viure amb el Poble sant de Déu una experiència particular d’ascesi com a compromís, animat per la gràcia, i de cara a superar faltes de fe i resistències a seguir Jesús per la creu. Necessitem distanciar-nos de les mediocritats i les vanitats, i posar-nos en camí, un camí costa amunt, que requereix esforç, sacrifici i concentració, com una excursió per la muntanya. Aquests requisits també són importants per al camí sinodal que, com a Església, ens hem compromès a realitzar.

Jesús mateix és el Camí i, per això, tant en l’itinerari litúrgic com en el sinodal, l’Església no fa res més que entrar cada vegada més plenament i profundament en el misteri de Crist Salvador. Al final del camí, com als tres deixebles a la muntanya, se’ns concedirà la gràcia de “veure el Senyor en la seva glòria”, resplendent de llum sobrenatural, que s’irradiava d’Ell mateix. La bellesa divina d’aquesta visió va ser incomparablement més gran que qualsevol esforç que els deixebles haguessin pogut fer. Com en qualsevol excursió exigent de muntanya, a mesura que es puja cal mantenir la mirada fixa en el sender; però el meravellós panorama que es revela al final, sorprèn i fa que valgui la pena. “També el procés sinodal sembla sovint un camí ardu, cosa que a vegades ens pot desanimar, diu el Papa, però el que ens espera al final és sens dubte quelcom meravellós i sorprenent, que ens ajudarà a comprendre millor la voluntat de Déu i la nostra missió al servei del seu Regne”.

El camí sinodal està arrelat en la tradició de l’Església i, al mateix temps, obert a la novetat. La tradició és font d’inspiració per a cercar nous camins, evitant les temptacions oposades de l’immobilisme i de l’experimentació improvisada. El camí ascètic quaresmal, igual que el sinodal, té com a meta una transfiguració personal i eclesial, que pren per model la de Jesús i que es realitza mitjançant la gràcia del seu misteri pasqual. Per tal que aquesta transfiguració es pugui realitzar en nosaltres aquest any, el Papa proposa dos “camins” a seguir, per pujar juntament amb Jesús i arribar amb Ell a la meta:

  1. Escoltar Jesús. Escoltar-lo en la Paraula de Déu, que l’Església ens ofereix, i escoltar-lo també en els nostres germans; escolta que sempre és indispensable en el mètode i l’estil d’una Església sinodal.
  2. No refugiar-se en una religiositat feta d’esdeveniments extraordinaris, d’experiències suggestives, per por d’afrontar la realitat amb les seves fatigues quotidianes, les seves dificultats i les seves contradiccions. La llum que Jesús mostra als deixebles és un avenç de la glòria pasqual i hem d’anar-hi, seguint-lo “només a Ell”.

La Quaresma està orientada a la Pasqua. El “recés” no és un fi en si mateix, sinó que ens prepara per a viure la passió i la creu amb fe, esperança i amor, per arribar a la resurrecció. Siguem artesans de la sinodalitat en la vida ordinària de les nostres comunitats!

Compartir