A finals de maig hem viscut novament la gràcia de Lourdes, a través del 36è. pelegrinatge de la Diòcesi. Hi han participat més de 500 pelegrins, amb prop de 100 malalts, 95 infermeres i 35 camillers. Un pelegrinatge que s’afegeix a una llarga i bella tradició d’acompanyament de malalts, minusvàlids i pelegrins a cercar la protecció de la Mare de Déu, en aquell lloc on Ella va voler mostrar la seva estima pels homes, i especialment per tots els qui sofreixen en el cos i en l’esperit. El lema per al 2014 és “Lourdes, l’alegria de la conversió”, ja que és precisament en experimentar la misericòrdia de Déu que ens sentim plens de l’autèntica i veritable alegria, no aquella fugissera que dóna el món, sinó la profunda i vertadera, que res ni ningú no ens podrà prendre. L’alegria de sentir-nos estimats per Déu, malgrat les nostres limitacions i pecats. L’alegria de saber que el Senyor mai no ens abandona. En la malaltia i en les dificultats de la vida, el Senyor Jesús sempre ens acompanya i ens sosté, i mai no ens deixa sols. És el Bon Pastor que va a cercar el que estava perdut per redimir-ho.
A Lourdes es proclama amb fets i paraules un missatge d’esperança per als pobres i els pecadors, ple de vigència, que Sta. Bernadeta va acollir amb amor i fidelitat, superant moltes contradiccions durant tota la seva vida i que la va dur a servir els petits i els pobres, des dels llocs més humils, fins a la seva mort. I aquell missatge continua viu, i continua atraient multituds de pelegrins, amb les nostres intencions i amb les nostres xacres i malalties. I Lourdes continua fent bé a tot aquell qui s’hi acosta amb fe i devoció, perquè ens empeny a una “conversió de mirada” envers els pobres i les causes de les seves pobreses. Cal valorar molt tot l’esforç i l’entrega dels qui preparen els pelegrinatges, i dels qui hi van com a infermeres, camillers, metges, ajudants… Tot un esplet de voluntariat, que durant l’any continua també la seva tasca de servei i d’acompanyament en la pastoral de la salut, a través de l’Hospitalitat.
Els pelegrins no oblidarem els moments bons de pregària a la Gruta i a les piscines, a les basíliques, en el Via-crucis, amb el Rosari a la processó de les torxes i en l’adoració al Santíssim en la processó i benedicció dels malalts. També els moments de testimoniatges vibrants, d’amistat i de festa. Especialment viva i esclatant fou l’Eucaristia de l’Ascensió a la Basílica de St. Pius Xè., amb tants malalts i pelegrins d’arreu del món, que volíem rebre l’alegria que ve de dalt, que ve de Jesucrist i de Maria Assumpta, perquè ens enfortís i no deixés d’acompanyar-nos dia rere dia. I és que a Lourdes s’hi va a cercar “l’alegria” del Crist. Una alegria que es troba en el que té més valor, en l’únic necessari… I els malalts ens hi ajuden tant! Quantes coses canvien, quants problemes semblen insignificants, quanta vida i quanta gràcia hi ha amagada entre els qui sofreixen i que no deixen d’apropar-nos al Crist! Aquesta lliçó és la que tots ens hem endut de Lourdes. Volem estimar més. Oferir tot el que som, amb Maria, per fer-nos servents humils del Senyor. Treballar pel bé de tots els nostres germans que sofreixen, especialment els més oblidats. Creure més en el valor de la gràcia de Déu i en el valor de les coses gratuïtes que ens podem regalar els uns als altres, especialment pregària, companyia, amistat, suport en les adversitats, esperit d’abnegació en el servei i l’ajuda a tots els qui ens necessiten. Cal que aquest missatge el sapiguem transmetre a les nostres parròquies, i que es vagi encomanant a tota la nostra Església diocesana.