Dilluns dia 11 de novembre a la Sala Claret, dins l’Aula de la Fundació Joan Maragall i amb les autoritats de la Fundació, va tenir lloc la presentació del llibre La filosofia com a dissabte del Dr. Miguel García-Baró, a càrrec del Dr. Francesc Torralba i amb l’assistència de Mons. Joan-Enric Vives.
Miguel García-Baró és doctor en filosofia i Catedràtic a la Pontifícia Universitat de Comillas (Madrid). És autor de nombrosos llibres i publicacions: «La verdad y el tiempo», 1993, «Categorías, intencionalidades y números», 1993; «Ensayos sobre lo absoluto», 1993; «Edmund Husserl», 1997; «Vida y mundo. La práctica de la fenomenología», 1999; «Introducción a la teoría de la verdad», 1999; «De Homero a Sócrates. Invitación a la filosofía», 2004. Participà l’estiu del 2007 a la Càtedra de Pensament cristià del Bisbat d’Urgell.
En aparença els capítols que conformen La filosofia com a dissabte són assaigs independents, però tots ells orbiten a l’entorn d’un eix, d’una mateixa preocupació: reflexionar seriosament sobre l’existència humana com una realitat intermèdia, que és temps i és eternitat, que viu en relació amb els altres i obert a l’Altre, i sobre els esdeveniments que la marquen. Per fer aquest viatge, l’autor es fa acompanyar de filòsofs ben diversos. I n’hi ha quatre amb els quals l’autor dialoga, pensa: Plató, Edmund Husserl, Emmanuel Levinas i Michel Henry. Són les fites en el paisatge que permetran que Miguel García-Baró elabori un discurs que en els fragments troba el sentit radical, darrer, de la condició humana en el món.