El proper dia 21, festa de l’apòstol Sant Mateu, Mons. Josep-Lluís Serrano i Pentinat rebrà l’ordenació episcopal a la nostra Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell. Esdeveniment molt important per a la vida de la nostra Església diocesana. Serà coadjutor de l’Arquebisbe, i units treballarem en nom del mateix Jesús, el Bon Pastor. Ja estem pregant per ell, i ara, propera la seva ordenació episcopal, hem d’intensificar la intercessió i l’acollida generosa.
Tot bisbe catòlic és un pastor per a la comunitat diocesana. És un successor dels apòstols que té la missió de guiar, ensenyar, santificar i governar la comunitat cristiana. Ens ensenya la fe, i la transmet amb tota fidelitat, amb la predicació, la catequesi i la promoció de la doctrina de l’Església. També santifica els fidels vivint l’oració que l’uneix a Crist i a través dels sagraments, especialment a través de la confirmació i l’Eucaristia, ordenant els ministres, i essent el primer responsable de l’administració dels sagraments. Igualment, governa i dirigeix la vida pastoral de la diòcesi, organitzant les parròquies, els agents pastorals i els recursos, prenent les decisions més adequades i decidint les prioritats. Ell ha de ser vincle d’unitat i de comunió dins la Diòcesi i amb l’Església universal. Inspirat per l’Esperit Sant, treballa en comunió amb el Papa i els altres bisbes del món per mantenir la unitat i la vitalitat de l´Església.
Si tenim en compte l’actual moment de la vida de l’Església, apareix la necessitat que el bisbe visqui la sinodalitat, encarnant un estil de servei pastoral que promogui la participació, l’escolta i la col·laboració a la vida de l’Església. Això implica caminar junts com a Poble de Déu, tots centrats en la comunió, la participació i la missió compartida. Un bisbe sinodal ha d’estar obert a escoltar tots els membres de la seva Diòcesi, inclosos els laics, els religiosos, els diaques i sacerdots, i especialment aquells que podrien ser menys escoltats. Aquesta escolta no és només formal, sinó que cerca comprendre veritablement les preocupacions, esperances i necessitats de la comunitat. Un bisbe sinodal fomenta la participació activa de tots els membres de l’Església en la presa de decisions. Promou estructures i processos que permetin als fidels contribuir i participar, com els consells presbiteral i pastoral, amb la Visita pastoral i mantenint consultes i reunions comunitàries. Ha de ser pastor humil, reconeixent que ell sol no té totes les respostes i que la saviesa de l’Esperit Sant es manifesta a través de tot el Poble de Déu. Ha de ser proper a la gent, accessible i disposat a acompanyar els fidels, vivint l’austeritat. Així mateix la sinodalitat implica transparència en la gestió i en la presa de decisions, promovent sempre la unitat en la diversitat, cercant l’harmonia en lloc de la uniformitat. I fent que tot s’orienti a la missió. Cal que animi la comunitat a sortir a evangelitzar, portant el missatge de l’Evangeli a les perifèries i a aquells que se senten fora de l’Església. En tot cercant la voluntat de Déu a través de la pregària, el diàleg i la reflexió en comunitat, i caminant al costat del seu poble. El bisbe ha de ser veu valenta de l’Evangeli i ha d’impulsar obres de caritat i justícia que mostrin l’amor de Crist, servint els més pobres, atraient tothom cap a la fe, a través del testimoniatge del seu servei desinteressat i l’exemplaritat de la seva vida.
Demanem-ho per a tots els bisbes de l’Església, i especialment en aquests dies perquè aquests dons li siguin atorgats al nostre Coadjutor Josep-Lluís!