Pasqua és temps d’aprendre a pregar. Crist va prometre que pregaria pels apòstols, per nosaltres, “que siguin u” (Jo 17,20). I en aquest any 2024, el Papa Francesc ens demana que sigui la intensificació de la pregària el que ens ajudi a preparar el Jubileu de l’Encarnació del 2025 i ha decidit que dediquem a l’oració el present 2024. En tot moment cal vetllar que l’oració ens mantingui a la presència de Jesucrist, el Vivent. No només resar oracions, sinó trobar estones per a “parlar amb Déu, estimant-lo”, com Moisès hi parlava, “cara a cara, com un amic parla amb el seu amic” (Ex 33,11). I, què és la pregària? “És un intercanvi d’amor”, deia el teòleg Romano Guardini; és “pensar en Jesús, estimant-lo”, s’explicava St. Carles de Foucauld. “És tractar d’amistat, estant moltes vegades tractant a soles amb qui sabem que ens estima”, escrivia Sta. Teresa de Jesús. I la definició tan bella de Sta. Teresina de l’Infant Jesús, que recull el Catecisme (CEC 2.558): “La pregària és un impuls del cor, és una simple mirada dirigida al cel, és un crit de reconeixement i d’amor, tant en la prova com en l’alegria”. Podem dir que és la respiració de la fe i del compromís; la relació personal amb Déu des del seguiment de Crist, que ens manté confiats a la seva presència, amb alegria.
Si volem aprendre a pregar, us proposo algunes formes de pregària:
- La pregària litúrgica i l’Eucaristia.- És la pregària pública i oficial de l’Església. En cada membre prega tot el Cos, per a bé de tots i del món. La Litúrgia de les Hores que alterna salms, lectures bíbliques, peticions i himnes és la pregària del cristià. Sobretot l’Eucaristia que hem de viure com la gran pregària de Jesús al Pare, per obra de l’Esperit Sant. I de l’Església al Pare.
- La pregària vocal, amb formules ja redactades. El Parenostre, la pregària vocal per excel·lència, i també l’Avemaria, el rosari, l’àngelus, el viacrucis, les jaculatòries. Tenen gran tradició en l’Església i han alimentat el poble cristià. Cercar que la intenció acompanyi les paraules.
- La lectura espiritual (o lectio), que prega rumiant el text de l’Escriptura. Escoltant Déu en la seva mateixa Paraula. Es llegeix primer el text seguit, després per versets, meditant-lo i pensant el que em diu aquell text o paraula, rumiant-lo, traslladant el text cap a mi i jo cap al text. I pregar, elevant els afectes al Senyor, fent que ressoni en mi la veu de l’Esperit Sant.
- Parlar amb Déu des de la meva vida, ja que Déu està present a tot arreu i la meva vida és lloc de trobada amb Déu. És l’oració de la persona activa, que viu tantes coses i li cal tenir temps de “reveure-les” i “contemplar-les”, unit al Senyor. Sigui al matí, amb el pla del dia al davant, oferint el que vindrà, pensant en les persones amb qui em trobaré i l’esperança que necessitaré; sigui a la nit, fent l’examen amb acció de gràcies, penediment i intercessió; contemplant Déu present en la meva vida concreta; Pensant en cada persona, en les seves necessitats i alegries. Adorant el Crist en cada persona que tracto.
“Som pelegrins d’esperança”, és el lema del Jubileu 2025. I en aquest any anterior, “necessitem redescobrir l’oració -diu el Papa- com experiència d’estar a la presència del Senyor, de sentir-nos compresos, acollits i estimats per Ell. Comencem a pregar més, a pregar millor, en l’escola de Maria i dels sants” (15.3.2024).
