Tot seguit, juntament amb els dos bisbes, es dirigí a l’Hôtel Pams, un bell edifici del segle XIX propietat de la ciutat, on l’Alcalde de Perpinyà, M. I. Sr. Jean-Marc Pujol, va oferir a partir de dos quarts de dotze una recepció en honor de Mons. Vives en la seva qualitat de Copríncep d’Andorra. Durant el seu discurs d’acolliment, l’Alcalde Pujol subratllà els lligams històrics i culturals de la ciutat amb el Principat d’Andorra, tot lloant els esforços realitzats els darrers anys per part de les Autoritats del Principat per adequar-se a les exigències d’integració i harmonització amb els estàndards econòmics i fiscals de la Unió Europea. El Copríncep Episcopal, en nom propi i del poble andorrà, va agrair l’interès de la ciutat en la seva visita, així com per la medalla commemorativa amb què l’Ajuntament de Perpinyà el va voler obsequiar. Mons. Vives, utilitzant el francès i el català, posà en relleu els trets culturals i lingüístics compartits entre la ciutat de Perpinyà amb el Principat d’Andorra i la resta de les terres de cultura catalana.
Després d’un dinar de germanor amb els bisbes de Perpinyà i Carcassona-Narbona, a les cinc de la tarda tingué lloc una altra recepció a la Prefectura dels Pirineus Orientals, on el Prefecte M. I. Sr. René Bidal oferí a Mons. Vives una medalla commemorativa per part del departament. En els discursos del Prefecte i del Copríncep Episcopal, es recordà que el Prefecte dels Pirineus Orientals, fins a l’establiment del nou ordre constitucional andorrà el 1993, actuava com a veguer del Copríncep Francès i, tant el Prefecte com el Copríncep, veieren un simbolisme significatiu en la visita del Bisbe d’Urgell al Rosselló. L’Arquebisbe d’Urgell expressà també la seva joia de ser a la capital de la Catalunya del Nord precisament en la vigília de sant Joan, dia en què la flama del Canigó era portada a nombroses ciutats i viles d’arreu de les terres de cultura catalana.
Durant l’homilia, pronunciada en català i en francès, Mons. Vives presentà la figura de sant Joan Baptista com l’Amic de l’Espòs, i insistí que tot cristià és cridat, seguint l’exemple del Precursor, a viure com a amic de Jesús i a preparar-li els camins: “Tenim necessitat també avui de precursors del Senyor, persones enamorades d’Ell i plenes del seu Esperit, en aquest moment històric en el qual tots podem ser protagonistes d’una nova evangelització en la societat en què vivim”.
