El passat dia 28, prop de l’1 de maig, els Bisbes de la Subcomissió Episcopal per a l’Acció Caritativa i Social de la CEE ens van ajudar amb una reflexió sobre la Seguretat i la Salut en el Treball, denunciant que no s’haurien de donar més morts en el treball. Crec que és important conèixer-la.
Els Bisbes expliquen que la vida és el bé més gran que atresorem i que hem d’honrar-la, vivint-la amb dignitat i cuidant-la. Cuidar aquesta dignitat implica tenir cura de la nostra salut en el sentit més ampli. Des de l’Organització Internacional del Treball (OIT) s’insisteix en la prevenció d’accidents i malalties en el lloc de treball. Les xifres són dramàtiques: durant l’any 2022, a Espanya van morir més de 2 persones cada dia a causa de la sinistralitat laboral, registrant-se 1.196.425 d’accidents, és a dir, més de 3.277 accidents diaris, i es van donar 22.589 casos de malaltia relacionada amb el treball. Rere les xifres, hi ha éssers humans, projectes de vida truncats, persones desprotegides que han d’assumir les conseqüències d’un accident, que els deixa minvada la seva vida o que, encara pitjor, perden la vida al seu lloc de treball. Moltes morts a la feina són ignorades, normalitzades i invisibilitzades. És una tragèdia que es tendeix a percebre, amb indiferència, com a mers episodis individuals, que afecten només els qui els pateixen, atribuint el que ha passat a la fatalitat o a la negligència dels mateixos treballadors. Però la manca de salut laboral té molt a veure amb la qualitat del lloc de treball, amb els ritmes de producció imposats, amb les condicions objectives de la feina o amb l’incompliment de la Llei de prevenció de riscos laborals. En definitiva, es tracta d’un greu problema social, que reclama respostes i solucions perquè cada vida importa.
El treball és una dimensió consubstancial a l’ésser humà i a través d’ell, col·laborem amb Déu en la seva Creació; amb tot, el treball està «en funció de l’home» i no l’home «en funció del treball» (S. Joan Pau II, LI, 6). No podem donar més valor als béns produïts que a la persona que els fa possible. Si veritablement apostem per la vida, per la defensa de la salut i la seguretat laboral, necessitem, des de la cultura de la cura, fer front al descart del que és humà.
Els Bisbes proposen seguir el model del bon samarità, per actuar davant de la sinistralitat laboral i així implicar-nos i comprometre altres persones i institucions. Cal descobrir, visibilitzar i denunciar situacions de patiment, per conscienciar la societat, combatre la indiferència i posar a disposició de les víctimes els recursos necessaris, sense deixar d’acompanyar-les. Potenciar l’associacionisme donant suport a la tasca de sindicats i organitzacions empresarials, fomentant la cultura preventiva i fent que es compleixi la normativa vigent. Així mateix, afavorir la trobada i el diàleg entre els agents socials amb l’objectiu de compartir recursos, trobar vies de cooperació i donar una resposta més àgil i propera a les víctimes. I recorden que, com a Església, hem de promoure la defensa de la vida a la feina, creant consciència a les comunitats eclesials, implicant-nos en la denúncia d’aquesta injustícia i donant suport a les iniciatives i campanyes, com la que ja porta a terme l’Església pel Treball Decent.
