La proximitat del Nadal, la festa de l’Encarnació del Fill de Déu, que es féu pobre per enriquir-nos a tots (cf. 2Co 8,9), ens fa recordar amb esperit solidari, tots els qui passen dificultats econòmiques i tants altres tipus de pobreses i vulnerabilitats, soledat, malalties, necessitats d’habitatge, d’amor… És bo pensar que rere les fredes estadístiques dels índexs de pobresa, que augmenta al nostre país, hi ha persones que ens necessiten. I rere les dades que ens aporten els germans voluntaris de Càritas, hi ha persones que donen i reben, hi ha la solidaritat de tota la nostra Diòcesi. Podem afirmar que, quan estimem “amb obres i de veritat” (1Jo 3,18), neix Jesús i tots rebem i tots donem. Així treballa la caritat de Crist en els nostres cors, que ens fa donar del que som i tenim, i alhora ens fa rebre molt a través del que els altres ens ofereixen.
Nadal ens fa aprendre de nou l’íntima connexió que hi ha entre la celebració de la fe i de l’Eucaristia, i la solidaritat amb els més necessitats tan materialment com espiritualment. “El nostre món està malalt d’indiferència”, denuncia el Papa Francesc. Sempre hauríem de viure l’Eucaristia com a font i manifestació de la comunió, i com a principi i projecte de la missió, fent-nos capaços de compartir no tan sols els béns espirituals, sinó també els béns materials, amb solidaritat per a tota la humanitat. Caldria estar atents al realisme de la caritat. Nadal ha de ser l’empenta per comprometre’s efectivament en l’edificació d’una societat més igualitària i fraterna. Néixer en un pessebre, envoltat d’animals, acollit pels pastors, i havent de fugir a Egipte, és signe inequívoc del sentit del Nadal. Per això St. Joan afirma amb força que compartir amb els més pobres, és fer resplendir la caritat de Déu. El Nadal que celebrem ens empeny pels camins de la caritat i de la solidaritat, del servei i de l’opció preferencial pels més pobres i desvalguts. Així donarà fruit aquest Nadal que som a punt de celebrar.
Aquest diumenge, és tradició recordar i agrair el treball generós que realitza Càritas diocesana d’Urgell. Sempre podem fer més i sempre podem unir més persones en aquesta onada de servei i de caritat. Però donem gràcies a Déu perquè ens ha donat l’empenta que ens calia per a comprometre’ns a ajudar. Ningú no pot excusar-se i deixar de fer el bé. Hem de voler fer en tot la voluntat del Senyor, i sabem que aquesta voluntat reclama estimar com Crist: “Estimeu-vos els uns als altres, tal com Jo us he estimat” (Jo 13,34).
Mirem el pessebre ens diu el Papa Francesc, “hi veurem l’amor d’una mare que abraça el seu fill nounat, l’amor d’un pare que protegeix i defensa la família; veurem els pastors commoguts per un petit infant, els àngels que celebren l’arribada del Senyor… Tot està impregnat del sentit de la meravella i de l’amor que porta a la tendresa. Vull repetir-ho: el llenguatge de Déu és proximitat, compassió i tendresa.” (Al Concert de Nadal 15.12.2021). Gràcies a tots els qui feu possible amb els vostres donatius que la nostra Església Diocesana i les Parròquies, a través de Càritas, siguem fidels al mandat de Jesús de ser Església caritativa i solidària amb els qui sofreixen i ens necessiten.