El diumenge 4 de maig, III Diumenge de Pasqua, va tenir lloc el Pelegrinatge jubilar de les set Parròquies de l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra a la Catedral de Santa Maria de La Seu d’Urgell, temple jubilar. Més de cent fidels hi van prendre part acompanyats dels Rectors de les Parròquies andorranes encapçalades per l’Arxiprest de les Valls d’Andorra, Mn. Ramon Sàrries.
El pelegrinatge s’inicià amb una “statio” a l’església de Sant Miquel on els fidels es van aplegar. Allà, l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, els va donar la benvinguda i els va introduir en el sentit profund del que s’anava a celebrar: Sant Miquel, l’església més antiga (s. XI), més que la Catedral (s. XII), acollia els pelegrins d’Andorra i, junts, van fer una petita processó entrant pel Claustre per simbolitzar que el Sant Poble de Déu és un poble que camina junt, amb uns al costat dels altres, en comunió, seguint el Crist i els seus Apòstols. El cant del l’Himne del Jubileu acompanyava els pelegrins en el seu recorregut processional des de Sant Miquel fins a la Catedral, Mare de les esglésies de la Diòcesi: flama viva, esperança nostra, que aquest cant arribi fins a Vós. Vós sou font de vida infinita, en la ruta confiem en vós. La creu processional obria el camí dels pelegrins que darrere la creu caminaven com el poble del nou Israel. Acompanyava els cants la coral i l’organista de la Parròquia de Sant Julià de Lòria. Es proclamà el salm dels pelegrins Sl. 121 i les Lletanies dels Sants.
Arribats a la nau del temple Catedralici va tenir lloc el record del baptisme amb la renovació de les promeses baptismals i l’aspersió de l’aigua beneïda per recordar que tots els cristians naixem a la fe pel sagrament de l’aigua i l’Esperit que ens regenera, ens perdona els pecats i ens fa fills i filles estimats de Déu i membres de l’Església: sacerdot, profeta i rei per a la vida eterna.
A continuació, Mons. Vives, entonà l’himne del Glòria de l’Eucaristia dominical pasqual del III Diumenge de Pasqua.
A la seva homilia l’Arquebisbe Joan-Enric glossà les lectures de la Paraula de Déu proclamades: en la primera lectura, Fets 5,27b-32.40b-4,1 se’ns recordava com “obeir Déu és primer que obeir els homes” fent referència a la valentia i al testimoni que els apòstols donaven quan eren perseguits per la seva fe. A vegades ser seguidor de Jesús comporta dificultats, incomprensions i perills, però cal sempre donar “testimoni” esperançat de Jesús, com els Apòstols. En aquest sentit Mons. Vives recordà la importància del Jubileu 2025 convocat pel recentment traspassat Papa Francesc amb el seu lema “pelegrins d’esperança”. Ens cal sembrar joia, esperança i fe, ja que Crist ha ressuscitat d’entre els morts. Així com els deixebles a l’Evangeli (Jo 21,1-19) “aquella nit no pescaren res” i estaven desanimats i desesperançats. Quan Jesucrist no és el centre de la nostra vida no aconseguirem cap fruit i ens descoratjarem. Ells, que eren pescadors professionals, no havien aconseguit cap peix, però quan arribà Jesucrist, i els manà “tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu”, l’obeïren i de cop i volta “ja no la podien treure de tant de peix com hi havia”. Ens cal obeir sempre Jesús, sense dubtar, sense qüestionar-lo, amb confiança i fe, perquè amb Ell segur que la pesca serà abundant. En aquest sentit Mons. Vives animà els fidels del Principat d’Andorra a perseverar en la fe perquè tal com deia la segona lectura proclamada (Ap 5,11-14), “l’Anyell que ha estat degollat és digne de rebre tot poder, riquesa, saviesa, força, honor, glòria i lloança”. En aquest sentit recordà com l’església més antiga del Principat d’Andorra, Santa Coloma preromànica, tenia en el seu interior una imatge de l’Anyell de Déu, una de les imatges més antigues i boniques i com això havia de recordar al poble cristià la seva fe. Finalment animà els fidels a pregar pel recentment traspassat Papa Francesc i perquè l’Esperit Sant assisteixi els Srs. Cardenals reunits en Conclave que la pròxima setmana hauran d’escollir un nou bisbe de Roma, pastor de l’Església Universal.
Al final de la Missa, tots els fidels van resar units la pregària del Jubileu i el Sr. Arquebisbe convidà l’Arxiprest Mn. Ramon Sàrries, a adreçar als fidels unes paraules que foren d’agraïment per haver participat en el Jubileu de l’Arxiprestat i sentir-se Església diocesana aplegada entorn del seu Pastor i Bisbe.
