Pelegrinatge a Armènia de la diòcesi d’Urgell

Una trentena de persones estan participant des del 18 de setembre en un pelegrinatge Armènia, una de les civilitzacions més antigues del món, que durant segles ha lligat el seu destí de manera ininterrompuda al destí cristià de tota la regió.

El pelegrinatge, encapçalat per Mn. Ramon Sàrries està servint per què els participants coneguin en profunditat indrets mols simbòlics, com la muntanya d’Ararat, on Noé va deixar l’Arca després del diluvi universal, o la Catedral de Sant Gregori.

Aquest és el relat testimonial de Mn. Sàrries:

Després d’ un llarg viatge que ens va portar, ben entrada la matinada, a Erevan, on vàrem començar el dijous 19 de setembre, el nostre pelegrinatge a Armènia. De les visites del dijous, en destaco tres de molt significatives.

La visita al monument MAIR HAYASTAN -la Mar Armènia-: es tracta d’un monument de l’època de la URSS, que s’ha transformat en un homenatge a la nova Armènia com a república independent. El monument té 544 més d’alçada, del quals 21 són una escultura de bronze que representa la mare forta que vetlla pels seus fills.

La segona visita fou molt emotiva; al monument anomenat TSITSERNAKABED -Turó de les orenetes- on hi ha el memorial i el museu dedicat al genocidi armeni per part dels turcs. Allà vàrem poder recordar com el genocidi armeni tingué  tres moments històrics: el primer, a finals del segle XIX, anys 1895-1898 amb 300.000 morts; el segon moment és del gran genocidi entre els anys 1915 i 1918, amb mig milió de morts i pobles sencers destruïts, terres confiscades, multitud de deportats…; i finalment entre els anys 1922 i 1823 quan hi va haver 200.000 morts més. Un total de 1.500.000 morts, la majoria d’elles ben documentades. Els pelegrins d’Urgell vàrem pregar per les víctimes, ferem una ofrena floral i deixarem una cinta amb la inscripció: “L’Església Catòlica d’Andorra i Catalunya en solidaritat amb el poble armeni”. La frase esta escrita en català i en anglès. Després visitarem detingudament el museu del genocidi.

La tercera visita fou el dijous, a la nova catedral armènia, dedicada a Sant Gregori, l’il·luminador. Un edifici modern, bastit pel Patriarcat armeni i finançat pels fidels  i on se guarda la relíquia del sant que Joan Pau II els va obsequiar en la seva visita a Armènia.

Aquest primer dia del pelegrinatge, intens, el grup el va viure amb força.

El divendres, el 20 de setembre, es van fer dos visites interessants. La primera fou més artística-cultural. Visitarem el Centre de les Arts de Cafesjian, un mecenes armeni d’ Estats units que va donar la seva col·lecció particular al país. El conjunt arquitectònic té una forma esglaonada, amb caigudes d’aigua i se l’anomena CASCADE. Va seguir la visita a l’Institut Mashtita d’investigacions sobre els manuscrits. Compta amb més de 17.000 manuscrits i al voltant de 300.000 documents d’arxiu. És conegut amb el nom de MATENADARAN que vol dir biblioteca. El més significatiu d’aquest Institut és que es conserva del primer alfabet armeni inventat l’any 405 per Mesrob Mashtots, un monjo.
La segona visita, molt emotiva, fou la visita i l’Eucaristia celebrada en la parròquia armeno-  catòlica. Està a càrrec dels religiosos MAGITARISTES. El centre el porten dos pares i tenen un Seminari Menor amb 16 nois de 13 a 18 anys. Tots armenis. Als 18 anys van a estudiar a un centre que tenen a Itàlia. El diumenge al matí es reuneixen les famílies catòliques i és una festa. Van agrair molt la visita i hem creat vincles de comunió.

El dissabte, el 21 de setembre, els pelegrins del Bisbat d’Urgell hem visitat dos monestirs. El primer, al llindar de la frontera amb Turquia i a la vista de la muntanya de l’Ararat, el lloc en el qual s’atura l’arca  de Noè (Gn 8,4). El monestir és conegut amb el nom de KHOR VIRAP -que vol dir: pou profund-. El nom al·ludeix a la tradició segons la qual Sant Gregori, l’il·luminador, hauria passat 13 anys empresonat en un pou profund. Havent guarit al rei Tiridates III de la seva malaltia, el rei i tot el seu país és varen convertir al cristianisme. Era l’any 301 i fou el primer país convertit a la fe en Jesucrist. El monestir conserva una església a honor de sant Gregori,  bastida sobre el pou del captiveri. La basílica està dedicada a Santa Maria. Tot l’edificació està emmurallada i té un marcat aspecte de fortalesa.

Més al sud del país, en un espectacular entorn natural, hem visitat NORAVANK, -el nou monestir-. Els seus orígens es remunten al segle IX i fou un important centre religiós fins al segle XIX. El conjunt monumental està presidit per la basílica dedicada a Santa Maria i l’església dedicada a Sant Esteve. S’hi conserven diverses creus-pedra, anomenades khachkars, i manté les muralles del segle XVII. De retorn, cap a l’allotjament, hem fet una reflexió sobre les diverses aliances de Déu amb els homes que trobem a la Bíblia:
-la de Noè, després del diluvi, amb el signe extern de l’arc de Sant Martí.
-la d’Abraham, amb el signe visible de la circumscripció.
-la de Moisès, al Sinaí, amb el Decàleg.
-la de Jesucrist, l’aliança nova i eterna, amb els signes eucarístics del pa i el vi.

El diumenge 22 de setembre fou un dia de marcat sentit eclesial i ecumènic.

Com ens explica Mn. Ramon Sàrries, els pelegrins van celebrar l’Eucaristia en una església ortodoxa armènia, ben acollits pel sacerdot, i després, al migdia, visitaren el Patriarcat -el Katilhikos- on van participar en els ritus inicials de la seva celebració. La seva catedral -MAYR TACHAR, que significa: Jesús és manifesta- es de l’any 303 i és també la mes antiga del món. El lloc on està edificada seria on sant Gregori l’Il·luminador hauria tingut la visió de Jesús, que li va indicar el lloc on edificar-la. Van visitar també el museu del Patriarcat. Els pelegrins també van poder estar a l’església dedicada a Santa Hripsime, la primera màrtir cristiana d’Armènia, abans que el rei i el país és convertissin al cristianisme. És un temple de l’any 618 que es conserva íntegre i guarda les restes de la santa. Un altre temple visitat -aquest en ruïnes- es el de ZVARTNOTS -els àngels del cel-; del que en queda només l’estructura de la planta baixa, en forma de creu grega i la columnata. Es creu que l’edifici hauria tingut tres nivells, iniciada al segle VII, potser inacabada i hauria estat destruïda per un terratrèmol o en alguna guerra.

El dilluns, 23 de setembre i el dimarts, 24, l’itinerari va portar els pelegrins a gaudir d’una naturalesa exuberant. Ho explica el testimoni de Mn. Sàrries:

En una vall paradisíaca hem visitat el monestir de GOSHAVANK, fundat l’any 1191 pel monjo Mkhitar Gosh, savi fabulista i eminent jurista, el primer redactor del Codi Civil armeni. Allí hem tingut un encontre molt simpàtic amb el monjo Tadheus, que podeu conèixer a les fotografies. En la seva conversa ens ha remarcat diversos aspectes: que “no mirem tant amb els ulls del cos les parets externes com la fe que molts cristians han trobat i viscut en aquests indrets” i que “més important que conèixer les diverses esglésies cristianes es saber que tots seguim Jesucrist”, i finalment que “som pelegrins, per tant no ens quedem solament en veure els monuments, sinó que deixem que el nostre cor s’elevi a Déu amb la pregària”.

Junts hem fet un pregària que ha conclòs amb el parenostre resat en armeni i català.

La segona visita que hem fet aquest dilluns, encara en aquest ambient de naturalesa, ha estat el llac Sevan. Està situat a 1900 metres d’alçada, amb una superfície de 1.240 quilòmetres quadrats. En una petita península dins del llac s’hi troba el monestir de SEVANAVANK, el monestir de Sevan, un conjunt arquitectònic de tres esglésies a les quals s’accedeix per una escala de 232 esglaons.

De retorn a casa, i encara a la vora del llac, hem visitat el poble de NORATUS, que és famós pel seu cementiri. Allà s’hi troben prop de 900 creus-pedra, anomenades khachkars. Les creus-pedra s’esculpien fent honor a persones notables i es posaven davant la seva sepultura. Estan decorades amb la creu armènia en el centre, amb una al·lusió al món dels vius en la part  inferior i la representació de la Gloria en la part superior. Tot el conjunt forma un impressionant espai d’eternitat, que ens ha deixat en profunda reflexió.

Dimarts, dia 24 de setembre. Dos punts a remarcar de les visites d’avui, que us explico tot seguit: El monestir de GUEGHARDAVANT, excavat a la roca. Fundat  al segle IV en el lloc on hi havia una font, era conegut amb el nom de Ayrivank (monestir de la font). Del nom actual significa Monestir de la Llança, perquè segons la tradició custodia durant molt de temps la llança amb la qual el ssolldt Longinus traspassa el costat de Jesús a la creu. Aquest llançaa avui és custodiada al museu del Patriarcat. La segona visita ha estat l temple pagà de GARNI, construït al segle IdC per commemorar la victòria d’Armènia sobre l’exèrcit de Roma. Vint-i-quatre columnes majestuoses amb capitells jònics aguanten el sostre. A l’interior s’ hi troba el temple dedicat al déu Mitra, segons es llegeix en grec antic en una inscripció manada pel rei Tiridates I d’Armènia.

I acabem el nostre pelegrinatge. El balanç que en fa el grup és molt positiu.  En conjunt ha estat una aproximació a la  història, la tradició, l’art, l’espiritualitat d’un poble llunyà geogràficament però amb profunds lligams religiosos amb nosaltres a través de la fe en Jesucrist. A Ell, tot honor i tota gloria pels segles dels segles. Amen.


Compartir