L’inici d’un any nou és sempre ocasió per a pregar i alimentar l’esperança que la humanitat pugui obrir nous camins a la pau, renovant el nostre compromís personal i comunitari per contribuir a fer-los possible. Així ho proposa l’Església amb la Jornada Mundial de la Pau del primer dia de l’any i el Missatge anual del Sant Pare. Sabem que “la pau és fruit de la justícia” (Is 32,17), entesa en sentit ampli, la qual reclama que es respecti la dignitat i els drets de cada persona. Com deia el Papa St. Pau VI, per construir una societat pacífica i aconseguir el desenvolupament dels individus i les nacions, és essencial la defensa i promoció dels drets humans.
Fa un mes, el 10 de desembre, es van complir 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) per part de l’Assemblea General de les Nacions Unides. St. Joan Pau II va qualificar aquesta declaració com una “pedra mil·liar en el camí del progrés moral de la humanitat i una de les més altes expressions de la consciència humana”. Després d’aquella Declaració s’han fet grans avenços en la protecció dels drets humans, amb l’aprovació de múltiples convenis internacionals i organismes protectors. Segons el Concili Vaticà II, aquest moviment és “un dels esforços més rellevants per respondre eficaçment a les exigències de la dignitat humana” (Dignitatis Humanae, 1965).
Malgrat això, avui dia moltes persones veuen trepitjats els seus drets humans més elementals i sembla que hem retrocedit pel que fa al seu respecte i protecció. Ens topem amb les guerres i la violència, les múltiples agressions a la vida, la fam i manca d’accés a serveis bàsics, les creixents desigualtats, les dificultats per a accedir a un treball decent i a un habitatge digne, el tràfic de persones i el maltractament dels emigrants, la violència i discriminació contra la dona, les persecucions per motius religiosos, l’autoritarisme i l’arbitrarietat, els danys mediambientals que castiguen greument les condicions de vida de milions d’éssers humans… realitats totes elles molt preocupants i que a vegades ens podrien desanimar.
Davant de tot això, l’Església, actor internacional destacat en la defensa i promoció dels drets humans, no es cansa de treballar perquè siguin respectats i promoguts, i són la base de la seva tasca diplomàtica. Hem de sentir-nos cridats a promoure una cultura basada en la consciència i l’experiència d’interdependència, fraternitat i amistat social entre tots els éssers humans i els pobles del món. Ajudem a descobrir que l’arrel dels drets humans, no són ni l’Estat, ni les lleis canviants, ni el mer resultat d’acords políticss, sinó la dignitat inalienable i incomparable de cada persona, única i irrepetible, creada per Déu i cridada a la relació filial amb Ell. Això fa els drets humans veritablement universals, irrenunciables i inviolables, i en garanteix realment el seu respecte.
En aquest mateix sentit, el Papa Francesc, citant St. Joan Pau II, afirma que “si no existeix una veritat transcendent, amb l’obediència de la qual l’home conquereix la seva identitat, tampoc no existeix cap principi segur que garanteixi les relacions justes entre els homes”. Durant tot aquest any que acabem d’estrenar, treballem per la pau i el respecte dels drets humans!
