La Pasqua és la celebració del misteri d’una mort que ha portat la Vida, una Creu que ha vençut el pecat i la mort. Ha començat el temps de la Resurrecció: “Crist tot morint destruïa la nostra mort, i ressuscitant ens ha tornat la vida” (Prefaci pasqual I). Jesús havia dit als seus deixebles en el discurs del comiat: “Quan vindrà el Defensor que Jo us enviaré quan seré amb el Pare, l’Esperit de la veritat que prové del Pare, donarà testimoni de mi. I vosaltres, que sou amb mi des del principi, també en donareu testimoni” (Jo 15,26-27). La Pasqua ens fa testimonis de Crist, valorem-ho, i testimoni en grec es diu “màrtir”. Així anomenem aquells que per donar testimoni, han donat fins i tot la vida, a semblança del Bon Pastor “que dóna la vida per les seves ovelles” (Jo 10,15). És l’Esperit Sant qui ens dóna una força que ens fa testimonis de Jesús fins als límits més llunyans de la terra (cf. Ac 1,8). El mateix Jesús ens diu que no hi ha amor més gran que donar la vida per amor (cf. Jo 15,13), i que si el van perseguir a Ell, també ens perseguiran a nosaltres. Ja hi hem de comptar, que estimar s’ha de fer amb obres d’amor, no només quedar-nos en paraules; i les obres comprometen, a vegades són “perilloses”, perquè subverteixen els criteris del món contrari a Déu i al seu amor. No tinguem por d’anar a vegades contra-corrent, no seguint els criteris del món, ni essent esclaus del quedar bé. Seguim el Crist amb radicalitat, sense mitges-tintes i amb un amor indefallent.
És dura la pluja de notícies en els nostres temps de cristians assassinats a tants llocs del món. Correm el risc d´anar-nos-hi acostumant. S´ha instaurat una mena de rutina per la qual els assassinats d´aquest tipus ja no són massa notícia, i a més, hi ha en la cultura dominant una hostilitat al cristianisme i a l´Església Catòlica, “que deriva sobretot de les seves postures en matèria moral” (Massimo Introvigne). Ajuda a l´Església Necessitada calcula que uns 200 milions de cristians –tant catòlics com ortodoxos i evangèlics– són perseguits i uns altres 150 milions són discriminats. És l’ecumenisme del sofriment (la persecució) i de la sang (el martiri). Es pot afirmar que de tots els perseguits al món per les seves creences, 3 de cada 4 són cristians, i que el cristianisme és la religió més perseguida actualment. Cada 5 minuts és assassinat un cristià en els països on els cristians som minoria religiosa. La llibertat religiosa, que és un dret fonamental, és encara avui un dret escàs. La persecució dels cristians en el món, doncs, és una autèntica situació d´emergència humanitària. No es tracta de reclamar protecció per a nosaltres, sinó de defensar la llibertat religiosa de totes les persones per poder practicar les seves creences. El Papa Francesc diu: “Que acabi ja aquesta persecució contra els cristians, que el món sembla que vol amagar!”. I recomana continuar “el camí espiritual d’oració intensa, de participació concreta i d’ajuda tangible en defensa i protecció dels nostres germans i germanes, perseguits, exiliats, assassinats pel sol fet de ser cristians” . I a Occident la persecució segurament pren formes més subtils, amb legislacions contràries a la presència pública dels cristians o amb discriminacions en la vida social.
El goig de la Pasqua ens ha d’ajudar a viure amb alegria i serenitat la possible persecució i la comunió amb els nostres germans que tant sofreixen, i ens ha d’estimular a no tenir por, a pregar més i a ser més bons encara, tot denunciant amb valentia la injusta persecució o discriminació.