La Pasqua és el “dia en què ha actuat el Senyor” (Sl 117), el jorn en el qual “la pedra que rebutjaven els constructors, ara corona l’edifici”. Aquests diumenges de Pasqua, viscuts com una sola festa al llarg de la cinquantena pasqual, anirem proclamant amb aquest salm 117, que la misericòrdia del Pare és eterna, que el seu amor és incondicional i salvador, i que el pecat i el mal, han estat vençuts per la Creu. Jesús ha triomfat sobre la mort i podem estar certs que “perdura eternament el seu amor”. Ens convé acollir el consol i la pau que brollen d’aquestes paraules inspirades per l’Esperit Sant, especialment en moments de llarga crisi sanitària i social com la que ens toca viure. Hi ha esperança, perquè Crist ha ressuscitat. Podem cantar la nostra immensa alegria: “Enaltiu el Senyor, que n’és de bo. Perdura eternament el seu amor!”.
Sant Joan Pau II va proclamar aquest diumenge segon de Pasqua el diumenge de la Divina Misericòrdia. Jesucrist ha ressuscitat i ha vessat la immensa i incondicional misericòrdia del Pare en els cors de tots. El perdó s’ha vessat a la terra i amb ell l’autèntica reconciliació. “No siguis tan incrèdul, sigues creient!”, ens diu Jesús avui a cadascun de nosaltres, com ho deia a Tomàs (Jo 20,27).
Obrim-nos al do de l’Esperit Sant que ens regala el Pare, per mitjà del Crist Ressuscitat. Ara sí que podem ser “misericordiosos com el Pare” (Lc 6,36), podem viure en comunió amb Ell. Podem estimar com Jesús, i donar la vida per amor als germans, ser u amb el Pare i el seu enviat, Jesús, perquè el món cregui. Podem realitzar les obres de misericòrdia, estimant amb obres i de veritat, descobrint en els necessitats el mateix Crist, posant amor on no n‘hi hagi, vencent el mal amb el bé, mantenint ferma l’esperança en la vida eterna i superant tota incertesa i cansament amb el do de la seva pau.
Deixem en aquesta Pasqua que Jesús entri amb la seva Vida nova en el món i en els cors, aportant la seva Llum i la seva Pau. Obrim-li ja des d’ara la porta de les nostres vides, de les nostres llars, i obrim-la al nostre pròxim, als més necessitats. Jesús, traspassat a la Creu per amor, ha fet brollar del seu Sagrat Cor la divina misericòrdia especialment per als qui no la mereixíem, perquè tothom i en tots els temps, tenim cabuda en el seu amor, sempre redemptor i renovador. “El nom de Déu és misericòrdia”, afirma el Papa Francesc, i els qui l’acullen, els seus fills, viuran en la misericòrdia i escamparan misericòrdia.
Recordem en aquesta Pasqua els qui ja han traspassat cap a la vida eterna, i pensem en els malalts d’arreu del món, i en aquelles persones que depenen en certa manera de nosaltres. Pensem en els qui sofreixen i en els qui esperen millorar les seves condicions de vida. I en el fons, recomencem un nou temps de la nostra personal història, el que anomenem “el camí de la vida”. Pasqua és recomençar. I Déu sempre ens acompanya en aquest camí, no el fem sols. D’Ell venim, en Ell vivim i cap a Ell ens dirigim. Mentrestant ens dóna l’Església, una “família” de germans; i ens sosté amb la seva gràcia perquè no caiguem i perquè si caiem, ens aixequem. Ja que Ell és sempre Pare i font de Misericòrdia.
