El dissabte de l’Octava de Pasqua, dia 23 d’abril, Mons. Joan-Enric Vives arquebisbe d’Urgell, va ordenar un diaca i un prevere de la Comunitat de monjos benedictins de l’Abadia de Santo Domingo de Silos (Burgos), els germans Ramón Lucini i José Antonio Martínez Calvo, per petició de l’Abat Dom Lorenzo Maté.
Dins la solemne Eucaristia pasqual, presidida per l’arquebisbe i concelebrada per l’abat del Monestir Lorenzo Maté, l’abat emèrit de Montserrat Josep M. Soler, els preveres de la Comunitat de monjos i altres amics sacerdots, van ser cridats i elegits els dos monjos i després de l’homilia van ser ordenats, primer Fra José Antonio de diaca -amb orígens catalans- i després Fra Ramón de prevere. Després de ser interrogats davant el Poble de Déu, van prometre obediència al seu bisbe diocesà i al seu abat, i després foren invocats tots els sants amb les Lletanies. Després reberen la imposició de les mans del bisbe i, el prevere també rebé la dels altres preveres presents, i després foren proclamades les solemnes pregàries d’ordenació que els configuraven al Crist Servent i al Crist sacerdot i pastor, espòs de l’Església. Van rebre el llibre dels Evangelis, i el prevere fou ungit a les mans i rebé l’ofrena del Poble sant, amb el calze i la patena. Finalment reberen el bes de pau del bisbe i dels diaques i preveres presents.
A la seva homilia, l’Arquebisbe féu referència al salm 117 que parla que “avui és el dia que ha fet el Senyor” i cal alegrar-se i celebrar-lo, dia de l’acció meravellosa i fecunda de Déu, que ens omple d’alegria. Invità a viure l’alegria perquè Déu és fidel a les seves promeses, i regalava dos nous ministres a la Comunitat de monjos i a tota l’Església.
Animà els qui rebien l’ordenació a confiar en el Senyor que els escollia i enviava a ser “testimonis seus i de la Resurrecció a tota la creació”, més enllà de la seva pobresa i indignitat. Tot és gràcia i do. Ells eren fets do per als germans. Havien d’estimar “en tot i servir”, fent que “res no se t’anteposi al Crist”, essent bons i humils monjos, i “escoltant la veu de Déu”, com recomana la Regla de St. Benet, cercant de manera perseverant el rostre de Déu en el ministeri de la pregària, en bé de tot el Poble i de tota la humanitat. Buscant l’Únic, l’ideal de tot monjo, en la pregària sostinguda i l’adoració del Pare.
Comentà les paraules del ritual que se li diuen al diaca: “Rep l’Evangeli del qual has estat fet missatger. Creu el que llegeixes, ensenya el que creus i practica el que ensenyes”. I igualment amb el prevere quan se li dona el calze amb la patena: “Rep l’ofrena del Poble sant per presentar-la a Déu. Pensa sempre el que faràs, reprodueix en tu el que commemoraràs, i conforma la teva vida al misteri de la Creu del Senyor”.
L’endemà diumenge de l’Octava, l’Arquebisbe participà en la joiosa missa nova del P. Ramón Lucini, que presidí per primera vegada la missa conventual de l’antiga Abadia de Santo Domingo de Silos, fundada al segle VII i restaurada el segle X, amb un famós Claustre i les seves bellíssimes escultures relleus, amb els capitells, del segle XI, i que guarda el tresor del sepulcre de Sto. Domingo i les seves relíquies.
