Mons. Sebastián Chico Martínez va ser ordenat Bisbe auxiliar de la Diòcesi de Cartagena el dia 11 de maig a la Catedral de Múrcia en una cerimònia a la qual hi van assistir més de 2.500 persones i que fou molt viscuda per la Diòcesi.
A les 9:30 hores s’obrien les portes de la Catedral per acollir els fidels. Va presidir la celebració i actuar com a ordenand principal el Bisbe de Cartagena, Mons. José Manuel Lorca Planes, i com concelebrants principals el Nunci Apostòlic de Sa Santedat a Espanya, Mons. Renzo Fratini, i l’arquebisbe de València, cardenal Antonio Cañizares. Hi van participar també els arquebisbes de Granada i d’Urgell i els bisbes de Cuenca, Asidonia-Jerez, Santander, Cadis-Ceuta, Getafe, Oriola-Alacant, Almeria, Albacete, Guadix, Canàries i de Idiofa (República del Congo); així com els bisbes auxiliars de Barcelona, Madrid i València; i els emèrits de Burgos, Saragossa i els dos d’Oriola-Alacant.
Després invocar l’Esperit Sant amb el cant del “Veni Creator”, els dos sacerdots que acompanyaven Mons. Chico -directors espirituals del Seminari Sant Fulgencio- van demanar a Mons. Lorca que l’ordenés bisbe, moment en el qual el Bisbe de Cartagena va manar que es llegís la butlla papal del nomenament.
En la seva homilia, el Bisbe de Cartagena va destacar que l’ordenand està cridat en el seu nou ministeri al servei i el va animar a tenir sempre de referent a Jesús, “model de fidelitat” i ser així “instrument de comunió i de pau”; i a imitar a Maria per “respondre davant les sorpreses de Déu amb generositat”.
De les qualitats del nou ministeri que Mons. Chico afronta a partir de la seva ordenació també va destacar en la seva homilia: la proximitat, la senzillesa, la humilitat, l’alegria i la dolçor de caràcter; i tot, per a donar fruit: “Un bisbe no pot ser de secà, està cridat a donar fruits i en el seu rostre s’han de manifestar els senyals de la intrepidesa i de la valentia per fer patent l’abundància de la gràcia i la misericòrdia de Déu; està cridat a tenir cura dels germans perquè romanguin units i és promotor de caritat, perquè és testimoni de l’amor més gran del món “.
Un cop més, Mons. Lorca ha destacat que, amb la presència de Mons. Chico, podrà estar més proper a l’Església que pastura, comptant també amb l’ajuda de Mons. Francisco Gil, Arquebisbe emèrit de Burgos, que des de la seva jubilació resideix a Múrcia. “Ens posarem en marxa els dos; amb parresia, els dos; amb la il·lusió per la missió, els dos; fins que ens faltin les forces a tots dos. Per servir a tots, que per això ens ha cridat el Senyor. Ja saps que comptem amb l’ajuda inestimable del nostre germà gran, Don Francisco Gil Hellín, un arquebisbe que viu al goig d’estar sempre disponible”.
El Bisbe va recordar els sacerdots malalts i va demanar a tota l’Església diocesana mantenir-se en comunió: “Us demano caminar junts, mirar el present i el futur junts; celebrar la fe en comunió i en caritat i viure amb un sol cor i una sola ànima. Déu us beneeixi”.
La celebració va continuar amb el ritu de l’ordenació. En un primer lloc amb la promesa de l’elegit i la lletania dels sants en què, mentre es canta, l’elegit, com a signe d’humilitat, es prostra en terra. El ritu principal de l’ordenació és la imposició de mans. Després de fer-ho Mons. Lorca, tots els bisbes van imposar les mans sobre l’ordenand, que és el gest per excel·lència amb el qual la litúrgia invoca l’Esperit Sant sobre una persona. Després, el celebrant principal ungí el cap de l’elegit amb el Sant Crisma i li va lliurar el llibre dels evangelis i els signes episcopals: l’anell, la mitra i el bàcul. Després de l’abraçada dels bisbes, com acollida dins de l’episcopat va transcórrer la litúrgia eucarística.
Un dels moments especials fou quan, després de la comunió, el nou bisbe va recórrer el temple catedralici beneint els fidels, acompanyat per l’Arquebisbe emèrit de Burgos i l’Arquebisbe emèrit de Saragossa, Mons. Manuel Ureña (qui sent Bisbe de Cartagena va ordenar sacerdot a Mons. Chico).
Abans de finalitzar la celebració, el Bisbe auxiliar de Cartagena es va dirigir als presents. La seva acció de gràcies va començar referint-se a Déu, “pel do de l’Esperit Sant” rebut en l’Ordenació. Va tenir paraules d’agraïment també per al Papa Francesc pel seu nomenament; per al Nunci de Sa Santedat, el Cardenal, arquebisbes i bisbes presents a la celebració.
Emotives van ser les paraules dirigides al Bisbe de Cartagena “per la paternitat que sempre m’ha manifestat”; i per als sacerdots del presbiteri diocesà, “Que orgullós que em sento de ser un de vosaltres i iniciar el meu ministeri al costat de vosaltres!”.
També es va dirigir a la seva família, als seminaristes, religiosos i religioses, així com als més de 90 voluntaris que van col·laborar en la celebraració.
