El Dilluns de Pasqua dia 21 d’abril, a l’Abadia de Sta. Maria de Poblet, l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan-Enric Vives va ordenar de diaques dos monjos del Monestir, fra Octavi Vilà, fill de Tarragona, i fra Salvador Betet, fill d’Igualada. Hi assistiren l’Abat de Poblet, Rvm. P. Josep Alegre, l’Abat general emèrit Rvm. P. Maur Esteva, la Comunitat dels Monsjoa, els familiars, i diaques i preveres amics dels dos diaques, així com molts fidels, provinents de les seves parròquies d’origen.
L’Abat de Poblet Josep Alegre féu la petició de l’ordenació, i l’Arquebisbe procedí a conferir el sagrament del diaconat. A l’homilia destacà la joia de la Pasqua, que es convertia també en joia pel do de dos nous diaques per al Monestir i per a tots l’Església. I després glossà l’evangeli proclamat, destacant-ne el clam a no tenir por i a anar a Galilea per veure el Senyor. No tenir por, en la societat actual tan superficial i egoista, significa aferrar-se a la força que ve del Ressuscitat, que dóna esperança i fa viure en la confiança i la caritat constant. I anar a Galilea ha de significar retornar als inicis de la nostra crida, amb el fervor de la donació sense condicions, per aportar un bon testimoniatge de la nostra fe en Crist. Galilea és tornar a viure com en el temps de la primera predicació, de la resposta generosa, quan vivien les Benaurances, i vol dir imitar la forma de vida de Crist amb els apòstols amb màxima fidelitat.
I animà dels dos diaques a servir l’anunci de la Paraula de Déu i a viure en el servei entregat als més pobres i necessitats, de totes les perifèries existencials. Ho concretà per a ells dos, monjos, en un servei als qui esperen trobar sentit a les seves vides, enmig de tanta buidor; i alhora en el sevrei de la pregària d’intercessió per tota l’Església i el món.
