Dissabte que ve (11 de febrer), memòria de la Mare de Déu de Lourdes, celebrarem la XXXIª Jornada mundial del malalt, amb el lema: “Ocupa’t d’ell”. La compassió, exercici sinodal de guarició”. El Papa vol que no ens oblidem que la malaltia forma part de la nostra experiència humana, però, si es viu en l’aïllament i en l’abandonament, sense la cura i la compassió, pot arribar a ser inhumana. Quan caminem junts, és normal que algú es trobi malament, que s’hagi d’aturar a causa del cansament o per algun contratemps. És aquí, en aquests moments, quan podem veure com estem caminant: si realment caminem junts, o si anem pel mateix camí, però cadascú ho fa pel seu compte, vetllant pels seus interessos i deixant que els altres “s’ho arreglin”. Per això, aquesta Jornada Mundial del Malalt, en ple camí sinodal, convida a reflexionar sobre l’experiència de la fragilitat i de la malaltia per aprendre a caminar junts segons l’estil de Déu, que és de proximitat, compassió i tendresa. Mai de descartar.
El nivell de les desigualtats i la prevalença dels interessos d’uns quants ja afecten tots els entorns humans, fins al punt que resulta difícil considerar qualsevol experiència com a “natural”. Tot patiment té lloc en una “cultura” i enmig de les seves contradiccions. És important reconèixer la condició de solitud, d’abandonament, i deixar-se guiar pel moviment interior de la compassió. Així ens ho revela la lluminosa paràbola del Bon Samarità (Lc 10,25-37).
El Papa ens adverteix que “mai no estem preparats per a la malaltia. I, sovint, ni tan sols per admetre l’avenç de la vellesa. Tenim por de la vulnerabilitat i de la fragilitat. Pot passar, aleshores, que els altres ens abandonin, o que ens sembli que hem d’abandonar-los, per no ser una càrrega. Així comença la solitud, i ens costa romandre en pau amb Déu, quan s’arruïna la nostra relació amb els altres i amb nosaltres mateixos.” El bon samarità que tingué cura del malferit és el model. Els malalts són una crida que interromp la indiferència i frena el pas dels que avancen com si no tinguessin germans.
La COVID-19 va posar a dura prova la gran xarxa de capacitats i de solidaritat, i va mostrar els límits estructurals dels actuals sistemes de benestar. Cal que la gratitud pels metges, investigadors i sanitaris vagi acompanyada d’una recerca activa d’estratègies i de recursos, perquè totes les persones tinguin garantit l’accés a l’assistència i el dret fonamental a la salut. “Ocupa’t d’ell” (Lc 10,35) és la recomanació del samarità a l’hostaler. Jesús ens ho repeteix també a cadascun de nosaltres, i al final ens exhorta: “Ves, i tu fes igual!”.
El proper 11 de febrer de 2023, mirem també al Santuari de Lourdes com una “profecia”, una lliçó que Maria encomana a l’Església en el cor de la modernitat. No val només el qui funciona, ni compten només els qui produeixen. Els malalts són al centre del Poble de Déu, que avança amb ells com a profecia d’una humanitat en la qual tothom és valuós i ningú no ha de ser descartat. La Jornada Mundial del Malalt convida a la pregària i a la proximitat amb els qui pateixen. Però també té com a objectiu sensibilitzar el poble de Déu, les institucions sanitàries i la societat civil sobre una nova forma d’avançar junts.
