Un any més, com a representant d’Espanya a la Coordinadora de Conferències Episcopals en suport de l’Església a Terra Santa, hem visitat Gaza, Betlem, Beit Jala, i sobretot Jordània en aquest mes de gener. Hi hem anat per ser a prop, presents, per pregar junts, pelegrinar als llocs sants i cercar de persuadir, en tornar, informant del que els cristians viuen en aquella terra on són minoria, però que Crist va santificar amb la seva vida, i la seva mort i resurrecció. En aquella terra santa per als jueus, cristians i musulmans, hem constatat durant la nostra visita la presència permanent de l’Església entre els febles i vulnerables, als qui massa sovint s’oblida. Ens hem sentit compromesos a donar veu als sense veu, i per això us resumeixo els continguts del Missatge dels Bisbes.
El Comunicat final dels Bisbes l’hem volgut dirigir a tots ells per assegurar-los que: No els oblidem! Ho diem a la comunitat cristiana i als joves de Gaza. La recent guerra de 2014 va comportar la destrucció de milers d’habitatges i de les infraestructures materials i socials de Gaza, així com la mort d’israelians i palestins. Un any i mig més tard, hi hem trobat signes d’esperança i la resistència de la població que és destacable, però molts segueixen sense llar i traumatitzats per la guerra. El bloqueig continua portant desesperació a les seves vides ja que viuen efectivament com en una presó. La capacitat de tants Cristians i Musulmans per ajudar-se mútuament en aquesta situació és un signe visible d’esperança i, en un temps en què molts busquen dividir les comunitats, és un exemple per a tots nosaltres.
Tampoc no podem oblidar la comunitat cristiana de Beit Jala, on la confiscació israeliana de terres i l’expansió del mur de separació a la Vall de Cremisan, violant les lleis internacionals, minen encara més la presència cristiana a Terra Santa. Tampoc no podem oblidar els Israelians i Palestins que busquen la pau. El dret d’Israel a viure en seguretat és clar, però l’ocupació mantinguda desanima ocupants i ocupats. Els líders polítics de tot el món han de posar més esforç per tal d’assolir una solució diplomàtica que posi fi a gairebé 50 anys d’ocupació i que resolgui el conflicte actual perquè els dos pobles i les tres religions puguin viure junts, amb justícia i amb pau.
I sobretot no podem oblidar els refugiats cristians que hem trobat a Jordània. Hem escoltat el seu drama i les dificultats per intentar reconstruir les seves vides. Per a la majoria, tornar al seu país ja no és una opció. Jordània està fent molts esforços per gestionar el fet que un quart de la seva població siguin refugiats. Els esforços de l’Església local i les ONGs per acollir tots els refugiats –cristians i musulmans- són significatius i encomiables per tal de retornar-los la perduda dignitat humana. Però la comunitat internacional ha de fer més per alleujar la seva situació i treballar per la pau a tota la regió. L’Església a Jordània està viva i en creixement, malgrat que els cristians temen l’expansió de l’extremisme musulmà creixent a la regió. Esperem que l’entrada en vigor de l’Acord Global entre la Santa Seu i l’Estat de Palestina, ofereixi un model de diàleg i de cooperació entre els estats, que respecti i preservi la llibertat religiosa i de consciència de tothom. Amb la promesa d’una solidaritat activa, fem nostra la pregària del Papa Francesc a Laudato si: “Oh Déu dels pobres, ajudeu-nos a rescatar els abandonats i oblidats d’aquesta terra que tant valen als vostres ulls”.
