El progrés en el camp de les ciències i de les humanitats acumula avui tal quantitat de continguts científics i de sabers, que el sistema educatiu escolar ha de seleccionar el més necessari i urgent. Tal selecció ha de centrar-se en el subjecte de l’educació, perquè aquest assoleixi arribar a la màxima perfecció personal, tècnica, social i cultural.
La religió pot i ha de ser un dels continguts del currículum, donat el seu valor humanitzador i alliberador, s’orienta en la mateixa finalitat de l’escola: transmissió de sabers, valors i cultura. Pretén els mateixos objectius que la institució escolar: situar-se lúcidament davant la tradició cultural, inserir-se críticament en la societat, donar resposta als interrogants, sobretot als problemes últims de la vida, establir un diàleg entre la fe, la ciència i la cultura, i és un element sense el qual, per als creients, l’educació deixaria de ser integral.
No es tracta, doncs, d’un privilegi, sinó d’un dret de la persona i dels pares, les arrels dels quals afecten directament a la dignitat humana, així com una exigència de qualsevol societat democràtica. Tota dictadura, confessional o atea, atempta contra la dignitat i llibertat de la persona, contra l’educació i contra la veritat doncs, com ja va afirmar el concili Vaticà II, «la veritat no s’imposa d’altra manera més que per la força de la mateixa veritat» (DH 1c).
És important ressaltar la necessitat d’aquest ensenyament per a la interpretació de la cultura. No es tracta d’un estudi propi de creients, sinó d’un estudi igualment necessari per a agnòstics i ateus, encaminat a la comprensió cultural. Són moltes les manifestacions culturals del nostre poble relacionades amb la fe cristiana i catòlica: valors humans i socials, patrimoni artístic, calendari i festes, costums i maneres de vida, creences i ritus… Sense cultura religiosa els nostres alumnes seran analfabets en el “Museo del Prado”, no entendran la literatura mística, l’art, la iconografia religiosa, no comprendran la música gregoriana, no captaran el sentit transcendent de molts esdeveniments de la vida… «La nostra cultura occidental està sustentada i conformada profundament per creences, costums, ritus, festes, valors, i maneres de vida impregnats de cristianisme. És impossible interpretar-la en profunditat sense tenir en compte, per a bé o per mal, aquest punt de referència».
La majoria dels alumnes, o bé els seus pares, han comprès la importància d’aquest contingut. Així, durant el passat curs, un 72’3% d’estudiants va optar per l’assignatura de Religió als col•legis del nostre bisbat d’Urgell. Enhorabona.
Donada la seva importància, també l’alt percentatge d’alumnes que la cursen, la religió ha de ser una matèria escolar més, amb el rigor intel•lectual i estatut acadèmic de tota disciplina. Però, donat el seu caràcter especial -interpel•lació, des de la visió revelada, de la realitat personal, social i cosmològica- no ha de reduirse només a una informació del fet religiós, però tampoc a una proposta d’experiència i compromís religiós, propi de la catequesis.
Mn. Pepe Chisvert i Villena
Delegat Episcopal d’Ensenyament
