El Nadal ja proper és més que una festa familiar. És un misteri profund que recorda l’Encarnació de Crist, un esdeveniment que transforma el món. En la humil nit de Betlem, el Fill de Déu es va fer home, assumint la nostra naturalesa per portar-nos la llum de l’amor diví. Aquest esdeveniment és una crida constant a viure un amor que traspassa les fronteres de l’egoisme i que troba en els pobres i necessitats el rostre del mateix Crist. Ell s’ha fet u amb la humanitat, ja que “el misteri de l’home només s’aclareix en el misteri del Verb encarnat. Jesucrist manifesta plenament l’home al mateix home i li descobreix la sublimitat de la seva vocació. El Fill de Déu amb la seva encarnació s’ha unit, en certa manera, amb tots els homes. Va treballar amb mans d’home, va pensar amb intel·ligència d’home, va obrar amb voluntat d’home, va estimar amb un cor d’home. Nascut de la Verge Maria, es va fer veritablement un dels nostres, semblant en tot a nosaltres, llevat del pecat” (GS 22). Quan contemplem el pessebre, veiem un Déu que es fa infant, despullat de tota majestat per apropar-se a la humanitat des de la senzillesa. Crist va voler compartir la fragilitat de la condició humana. Nadal ens ensenya que la grandesa de Déu es manifesta en la humilitat i ens convida a buscar-lo en els llocs on sovint no pensem trobar-l’hi: en els marginats, els exclosos i aquells que sofreixen.
L’Encarnació ens revela una veritat essencial: Déu és Amor, i aquest amor ens crida a reflectir-lo en les nostres vides. Nadal no només és un temps de donar regals materials, sinó d’obrir el cor als altres, especialment als més vulnerables.
Els pobres i necessitats no són només objectes de caritat, sinó subjectes de dignitat. En ells, Crist mateix es fa present. Nadal ens demana un compromís concret amb la justícia i la solidaritat.
Estem cridats, urgits, a un amor que transformi. L’amor nadalenc no pot quedar-se en gestos passatgers o rituals sense ànima. És un amor que brolla del misteri de l’Encarnació i que ens transforma interiorment. Aquest amor ens impulsa a treballar per una societat més justa, on ningú no es vegi abandonat o exclòs. Les obres de misericòrdia són expressions concretes d’aquest amor encarnat.
El Nadal ens convida a fer de l’amor als pobres una actitud i un compromís permanent. Ha de ser una manera de viure, amb els ulls oberts per veure les necessitats del nostre entorn i respondre amb generositat. Cal estimar amb un cor obert i humil, a imatge de Crist, que deia “qui vulgui ser important enmig de vosaltres, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots; com el Fill de l’home, que no ha vingut a ser servit, sinó a servir i a donar la seva vida com a rescat per molts” (Mc 10,43-45). El misteri de l’Encarnació de Crist ens desafia a viure un Nadal autèntic, que no es redueixi a celebracions externes, sinó que reflecteixi l’amor de Déu a través del servei als altres. És en aquest amor concret, especialment envers els pobres i necessitats, que el Nadal es fa realitat en les nostres vides. Com Maria i Josep que van acollir el Salvador amb humilitat i fe, també nosaltres estem cridats a portar l’amor de Crist al món, fent del Nadal una experiència viva de la caritat divina.
