Dilluns 11 de juliol i convidat pel Bisbe de Vic, Romà Casanova, l’arquebisbe d’Urgell Joan-Enric Vives va participar al 36è curset d’estiu que organitza el Bisbat de Vic enguany, sota el lema “d’un passat apassionant a un futur d’esperança”.
A la seu del Seminari de Vic va tenir lloc el curset amb la ponència de Mons. Vives que fou convidat com a President de la Comissió episcopal per al Clergat i Seminaris de la Conferència Episcopal Espanyola per tal de parlar als preveres, diaques, religiosos i laics compromesos assistents al curset, sobre el valor de la formació als seminaris ja que enguany es commemoren els 275 anys de l’erecció del Seminari de Vic i el 75è. aniversari de la inauguració de l’edifici actual.
Per això tal com Mons. Romà va destacar en iniciar-se l’ acte, es volia aprofundir en la història del Seminari i fer una reflexió sobre el ministeri sacerdotal i la formació dels seminaristes i dels preveres.
Una altra efemèride que s’acosta és la de l’Any Sant del 2025. És voluntat del sant pare Francesc que, com a preparació d’aquest esdeveniment, es faci una reflexió i estudi sobre les quatre constitucions dogmàtiques del Concili Vaticà II, i el curset d’estiu ho farà.
L’Arquebisbe Joan-Enric va presentar la seva ponència destacant el valor del Seminari com el cor de la Diòcesi i la nineta dels ulls de tot Bisbe perquè és el lloc on es formen els futurs pastors del Poble de Déu. Va destacar Presbyterorum ordinis i Optatam Totius com els dos grans documents que el Concili Vaticà II va oferir per definir la identitat dels preveres i va destacar com més recentment la Ratio Fundamentalis Institutionis Sacerdotalis del Papa Francesc, i adaptada en la Ratio Nationalis: Formar pastors missioners, ha intentat definir i actualitzar el ministeri dels preveres i diaques. En aquest sentit Mons. Vives va destacar que ara la formació que l’Església demana als preveres és contínua i no s’acaba mai, adaptant-se als anys de ministeri presbiteral: els primers anys de ministeri, els anys de maduresa, la vellesa… L’Arquebisbe destacà com a les 4 dimensions fonamentals de la formació: humana, espiritual, pastoral i intel·lectual cal afegir-hi una característica fonamental que és la capacitat relacional dels qui seran ordenats preveres o diaques ja que no s’entén un prevere aïllat o sol, sense capacitat de relacionar-se amb els altres, amb els laics, consagrats. Per això, a tot prevere se li demana ser un Pastor, algú que sigui capaç de relacionar-se amb els germans per ser missioner i donar testimoni de Jesús. Això amb 4 grans proximitats: al Poble de Déu, al Bisbe, als seus germans preveres que formen un únic presbiteri i als laics especialment els qui pateixen.
Mons. Vives glossà les etapes del procés formatiu segons la Nova Ratio: etapa propedèutica, etapa discipular (estudis filosòfics), etapa configuradora (estudis teològics) i etapa de síntesi per inserir-se en la vida pastoral.
L’Arquebisbe animà els preveres i seminaristes a mantenir viva la flama de la il·lusió perquè tot sacerdot és un “do i un misteri” com Sant Joan Pau II va escriure, i va destacar alguns reptes actuals per als ministres de l’Església: la sobreabundància de treball pastoral que pot portar al síndrome anomenat de “burnout”, de cremar-se; la incertesa sobre la identitat del prevere; el malestar que crea veure com els fidels catòlics reben els sagraments però no tenen una vida de fe.
Proposà, finalment, aprofundir en l’espiritualitat del prevere diocesà i els mitjans necessaris per créixer sempre en l’amistat amb el Senyor, així com la fraternitat entre els germans sacerdots i amb el bisbe, portant entre tots les càrregues; exercir el servei humil de rentar-se els peus els uns als altres; i el goig d’anunciar l’evangeli, respectant el primat de la gràcia, sense esgotar-se per creure que tot depèn del nostre activisme. Prendre’s temps per a créixer interiorment, aprendre a descansar i viure el goig de ser membres del Poble de Déu en comunió amb tots els germans.
Un diàleg al final de la ponència de Mons. Vives amb preguntes obertes per part dels participants clogué la matinal formativa, amb la ponència del Dr. Rial sobre els Seminaris després del Concili de Trento, i en concret el de Vic nascut al segle XVIII.
