1. Jesús troba un Jove
«Quan [Jesús] es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà: “Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?” Jesús li digué: “Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu. Ja saps els manaments: No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament, no facis cap frau, honra el pare i la mare.” Ell li va dir: “Mestre, tot això ho he complert des de jove.” Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: “Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.” En sentir aquestes paraules, aquell home va quedar abatut i se n’anà tot trist, perquè tenia molts béns» (Mc 10,17-22).
Aquest relat expressa de manera eficaç la gran atenció de Jesús envers els joves, envers vosaltres, envers les vostres expectatives, les vostres esperances, i mostra com n’és, de gran, el seu desig de trobar-vos personalment i d’obrir un diàleg amb cadascun de vosaltres. Crist, de fet, interromp el seu camí per a respondre la pregunta del seu interlocutor, manifestant plena disponibilitat per aquest jove, que estava mogut per un ardent desig de parlar amb el «Mestre bo», per a aprendre d’ell com recórrer el camí de la vida. Amb aquest passatge evangèlic el meu Predecessor volia exhortar cadascun de vosaltres a «desenvolupar el propi col•loqui amb Crist, un col•loqui que és molt important i essencial per a un jove» (Carta als joves, n. 2).
