«Per la fe, els màrtirs van entregar la seva vida com a testimoniatge de la veritat de l’evangeli, que els havia transformat i fet capaços d’arribar fins al do més gran de l’amor amb el perdó dels seus perseguidors.»
Benet XVI, Carta apostòlica Porta fidei, 13
Estimats germans,
1. Us anunciem amb gran alegria que, si Déu vol, el diumenge dia 13 d’octubre de 2013, se celebrarà a Tarragona la beatificació d’uns cinc-cents germans nostres en la fe que van donar la vida per amor a Jesucrist a diferents llocs d’Espanya, durant la persecució religiosa dels anys trenta del segle XX. Van ser molts milers els qui llavors van oferir aquest testimoniatge suprem de fidelitat. L’Església reconeix ara solemnement aquest nou grup com a màrtirs de Crist.
Segons el lema d’aquesta festa, ells van ser «testimonis ferms i valents de la fe» que ens estimulen amb el seu exemple i ens ajuden amb la seva intercessió. Convidem els catòlics i les comunitats eclesials a participar en aquest gran esdeveniment de gràcia amb la seva presència a Tarragona, si els és possible, i, sinó, unint-se espiritualment a la seva preparació i celebració.
I. Els màrtirs, models en la confessió de la fe i principals intercessors
2. A la Carta apostòlica Porta fidei, per la qual es convoca l’Any de la fe que estem celebrant, el papa Benet XVI diu que en aquest Any «serà decisiu tornar a recórrer la història de la nostra fe, que contempla el misteri insondable de la confluència de la santedat i el pecat». Segons recorda Benet XVI, els màrtirs, després de Maria i dels Apòstols —majoritàriament, també màrtirs— són exemples destacats de santedat, és a dir, de la unió amb Crist per la fe i l’amor als quals estem tots cridats.
3. El concili ecumènic Vaticà II parla repetidament dels màrtirs. Entre d’altres motius, celebrem l’Any de la fe per a commemorar els cinquanta anys de l’obertura del Concili i per a rebre més i millor els seus ensenyaments. Per això és bo recordar ara el passatge preciós en què el Concili, en exhortar tothom a la santedat, ens presenta el model dels màrtirs:
4. «D’ençà que Jesús, el Fill de Déu, va expressar la seva caritat donant la vida per nosaltres, ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida per ell i pels seus germans (cf. 1Jn 3,16; Jn 15,13). Fou justament a donar aquesta màxima expressió d’amor davant de tothom, sobretot davant els perseguidors, que alguns cristians ja des dels primers temps foren cridats i ho seran sempre. Per tant, el martiri, gràcies al qual el deixeble es fa semblant al mestre que acceptà la mort per la salvació del món, bo i conformant-se a ell en l’efusió de la seva sang, és considerat per l’Església com un do excepcional i la suprema prova de la caritat. I si això es concedeix a pocs, cal que tothom estigui preparat a confessar Crist davant dels homes i a seguir-lo pel camí de la creu enmig de les persecucions que mai no manquen a l’Església.»
5. A més de confessors modèlics de la fe, segons l’ensenyament del Concili, els màrtirs són també intercessors principals en el Cos místic de Crist: «Quant als Apòstols i als màrtirs de Crist que amb l’efusió de la sang havien fet la més gran afirmació de fe i d’amor, l’Església sempre ha cregut que ens estan estretament units en el Crist, els ha venerats amb un afecte especial juntament amb la benaurada Verge Maria i els sants àngels i ha implorat piadosament l’auxili de llur intercessió.»
II. Màrtirs del segle XX a Espanya beatificats en l’Any de la fe
6. En dirigir una mirada de fe al segle XX, els bisbes espanyols donàvem gràcies a Déu, amb el beat Joan Pau II, perquè «en acabar el segon mil•lenni, l’Església ha tornat a ser de nou Església de màrtirs» i perquè «el testimoniatge de milers de màrtirs i sants ha estat més fort que les insídies i violències dels falsos profetes de la irreligiositat i de l’ateisme». El Concili diu també que la millor resposta al fenomen del secularisme i de l’ateisme contemporanis, a més de la proposta adequada de l’Evangeli, és «el testimoniatge d’una fe viva i madura». «Un testimoniatge insigne d’aquesta fe el donen molts màrtirs.» El segle XX ha estat anomenat, amb raó, «el segle dels màrtirs».
7. L’Església que peregrina a Espanya ha estat llorejada amb un gran nombre d’aquests testimonis privilegiats del Senyor i del seu evangeli. Des de 1987, quan va tenir lloc la beatificació dels primers d’ells —les carmelites descalces de Guadalajara—, han estat beatificats mil un màrtirs, dels quals onze han estat també canonitzats.
8. Ara, amb motiu de l’Any de la fe —per segona vegada després de la beatificació de 498 màrtirs celebrada a Roma l’any 2007— s’ha reunit un grup nombrós de màrtirs que seran beatificats a Tarragona la propera tardor. El Sant Pare ja ha signat els decrets de beatificació de tres bisbes: els servents de Déu Salvi Huix, de Lleida; Manuel Basulto, de Jaén, i Manuel Borràs, de Tarragona. Seran beatificats també un bon grup de sacerdots diocesans, sobretot de Tarragona. I molts religiosos i religioses: benedictins, germans hospitalaris de Sant Joan de Déu, germans de les escoles cristianes, serventes de Maria, filles de la caritat, redemptoristes, missioners dels Sagrats Cors, claretians, operaris diocesans, fills de la Divina Providència, carmelites, franciscans, dominics, fills de la Sagrada Família, calassàncies, maristes, paüls, mercedaris, caputxins, franciscanes missioneres de la Mare del Diví Pastor, trinitaris, carmelites descalços, mínimes, jerònims, també seminaristes i laics, la majoria d’ells joves; també hi ha persones grans, homes i dones. Abans de la beatificació, sortirà a la llum, si Déu vol, el tercer llibre de la col•lecció Qui són i d’on vénen, en què es recollirà la biografia i la fotografia de cada un dels màrtirs d’aquesta Beatificació de l’Any de la fe.
III. Testimonis de la fe ferms i valents
9. La vida i el martiri d’aquests germans, models i intercessors nostres, presenta trets comuns, que farem bé de meditar en les seves biografies. Són veritables creients que, ja abans d’afrontar el martiri, eren persones de fe i de pregària, particularment centrats en l’eucaristia i en la devoció a la Mare de Déu. Van fer tot el possible, a vegades amb veritables dosis d’imaginació, per a participar en la missa, combregar o resar el rosari, fins i tot quan suposava un perill gravíssim per a ells o els estava prohibit, en la captivitat. Van mostrar en tot això, d’una manera molt notable, aquella fermesa en la fe que sant Pau s’alegrava tant de veure en els cristians de Colosses (cf. Col 2,5). Els màrtirs no es van deixar enganyar «amb especulacions sàvies: […] purs miratges basats en tradicions humanes, en els poders que dominen aquest món, i no en Crist» (Col 2, 8). Per contra, van ser cristians de fe madura, sòlida, ferma. Van rebutjar, en molts casos, els afalacs o les propostes que els feien per arrancar-los un signe d’apostasia o simplement de menyspreu de la seva identitat cristiana.
10. Com Pere, màrtir de Crist, o Esteve, el protomàrtir, els nostres màrtirs van ser també valents. Aquells primers testimonis, segons ens expliquen els Fets dels Apòstols, «comunicaven amb valentia la paraula de Déu» (Ac 4,31) i «no van tenir por de contradir el poder públic quan s’oposava a la voluntat santa de Déu: “Cal obeir Déu abans que els homes” (Ac 5,29). Aquest camí és el que van seguir innombrables màrtirs i fidels en tot temps i pertot arreu (Ac 5, 29). És el camí que van seguir innombrables màrtirs i fidels en tot temps i lloc.» Així, aquests germans nostres tampoc es van deixar intimidar per cap coacció, ni moral ni física. Van ser forts quan eren vexats, maltractats o torturats. Eren persones senzilles i, en molts casos, febles humanament. Però en ells es va complir la promesa del Senyor als qui el confessin davant dels homes: «No tingueu por […]. A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel» (Mt 10,31-32), i van abraçar l’escut de la fe, on s’apaguen els dards encesos del maligne (cf. Ef 6,16).
IV. Una hora de gràcia
11. La Beatificació de l’Any de la fe és una ocasió de gràcia, de benedicció i de pau per a l’Església i per a tota la societat. Veiem els màrtirs com models de fe i, per tant, d’amor i de perdó. Són els nostres intercessors, perquè pastors, consagrats i fidels laics rebem la llum i la força necessàries per a viure i anunciar amb valentia i humilitat el misteri de l’evangeli (cf. Ef 6,19), en el qual es revela el designi diví de misericòrdia i de salvació, així com la veritat de la fraternitat entre els homes. Han d’ajudar-nos a professar amb integritat i valor la fe de Crist.
12. Els màrtirs van morir perdonant. Per això són màrtirs de Crist, que a la creu va perdonar els seus perseguidors. Celebrant la seva memòria i acollint-se a la seva intercessió, l’Església vol ser sembradora d’humanitat i reconciliació en una societat castigada per la crisi religiosa, moral, social i econòmica en la qual creixen les tensions i els enfrontaments. Els màrtirs conviden a la conversió, és a dir, «a apartar-se dels ídols de l’ambició egoista i de la cobdícia que corrompen la vida de les persones i dels pobles, i a apropar-se a la llibertat espiritual que permet estimar el bé comú i la justícia, fins i tot a costa de la seva inutilitat material immediata aparent.» No hi ha llibertat espiritual més gran que la de qui perdona els que li prenen la vida. És una llibertat que brolla de l’esperança de la Glòria. «Qui espera la vida eterna, perquè ja en gaudeix per endavant en la fe i els sagraments, mai no es cansa de tornar a començar en els camins de la pròpia història.»
V. La Beatificació a Tarragona
13. A Tarragona es conserva la tradició dels primers màrtirs hispans. Allí, a l’amfiteatre romà, l’any 259 van donar la vida per Crist el bisbe sant Fructuós i els seus diaques sant Eulogi i sant Auguri. Sant Agustí es refereix amb admiració al seu martiri. El bisbe Manuel Borràs, auxiliar de la seu tarragonina, juntament amb diverses desenes de sacerdots d’aquella diòcesi, tornen a fer d’aquesta, en el segle XX, una Església preclara per la sang dels seus màrtirs. Per aquests motius, la Conferència Episcopal ha acollit la petició de l’Arquebisbe de Tarragona que la beatificació del nombrós grup de màrtirs de tot Espanya, prevista gairebé com a conclusió de l’Any de la fe, se celebri en aquella ciutat.
14. Exhortem cadascú i les comunitats eclesials a participar ja des d’ara espiritualment en la Beatificació de l’Any de la fe. Convidem tothom qui vulgui a acudir a Tarragona, per celebrar, amb germans de tot Espanya, aquest esdeveniment de gràcia. Preguem pels fruits de la beatificació, que, amb l’ajuda divina i la intercessió de la Verge Santíssima, augurem que seran abundants per a tothom:
Oh Déu, que vau enviar el vostre Fill, perquè morint i ressuscitant ens donés el seu Esperit d’amor: els nostres germans, màrtirs del segle XX a Espanya, van mantenir l’adhesió a Jesucrist de manera tan radical i plena que els vau permetre vessar la sang per ell i amb ell. Doneu-nos la gràcia i l’alegria de la conversió per assumir les exigències de la fe; ajudeu-nos, per la seva intercessió, i per la de la Reina dels màrtirs, a ser sempre artífexs de reconciliació en la societat i a promoure una comunió viva entre els membres de la vostra Església a Espanya; ensenyeu-nos a comprometre’ns, amb els nostres pastors, en la nova evangelització, fent de les nostres vides testimonis eficaços de l’amor a vós i als germans. Us ho demanem per Jesucrist, el testimoni fidel i veraç, que viu i regna pels segles dels segles. Amén.
Missatge aprovat per l’Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola
Madrid, 19 d’abril de 2013