L’església de St. Esteve d’Andorra la Vella va acollir, el dilluns dia 9 de gener, a les 20h, la Missa funeral pel Papa emèrit Benet XVI, organitzada per l’Arxiprestat de les Valls d’Andorra, presidida per l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, i concelebrada pels sacerdots de les Valls d’Andorra.
A la celebració hi van assistir les autoritats d’Andorra, encapçalades per la Síndica i Subsíndica, M. Il.ltre. Sra. Roser Suñé i M. Il.ltre Sra. Meritxell Palmitjavila; el M.I. Sr. Ministre Presidència, Economia i Empresa del Govern d’Andorra, Jordi Gallardo; el M.I. Representant Personal del Copríncep episcopal, Mons. Josep M. Mauri i l’equip dels Serveis del Copríncep episcopal; el President del Consell Superior de la Justícia, M.I. Enric Casadevall; l’Hble. Sra. Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol; els Hbles. Srs. Cònsols de Canillo, Ordino i Sant Julià de Lòria; l’Excm. Sr. Ambaixador de França a Andorra, Jean-Claude Tribolet; el Ministre conseller de l’Embaixada de España a Andorra, Sr. Enrique Conde; i els ex cap de Govern, Síndic general, i ministra d’Exteriors, M.I. Sr. Albert Pintat , M.I. Sr. Joan Gabriel, i M.I. Sra. Meritxell Mateu.
També nombrosos fidels van omplir el temple d’Andorra la Vella.
Fou un signe de la comunió eclesial amb el qui fou Pastor de l’Església Universal des de 2005 a 2013, i que ha donat gran exemple de bondat i d’humil servei a la vinya del Senyor. Benet XVI va beatificar els preveres diocesans màrtirs, Mn. Josep Tàpies i companys a la Diòcesi d’Urgell, va nomenar Arquebisbe ad personam, Mons. Joan-Enric Vives i va ser decisiu per a la signatura de l’Acord entre el Principat d’Andorra i la Santa Seu.
El dissabte dia 14 de gener, aprofitant la trobada sinodal convocada amb els Consells Presbiteral i Pastoral diocesà, a les 12:30h a la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell tindrà lloc la Missa diocesana funeral pel Papa emèrit Benet XVI.
Reproduïm aquí el text de l’Homilia que l’Arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Mons. Joan-Enric Vives, va pronunciar:
M. I. Sres. Síndica general i Subsíndica general, Roser Suñé i Meritxell Palmitjavila
M.I. Sr. Ministre Presidència, Economia i Empresa del Govern d’Andorra, Jordi Gallardo
M.I. Representant Personal del Copríncep episcopal, Mons. Josep M. Mauri i equip dels Serveis del Copríncep episcopal,
M.I President del Consell Superior de la Justícia, Enric Casadevall
Hble. Sra. Cònsol Major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol
Hbles. Srs. Cònsols de Canillo, Ordino i Sant Julià de Lòria
Excm. Sr. Ambaixador de França a Andorra, Jean-Claude Tribolet
Ministro consejero de la Embajada de España en Andorra, Sr. Enrique Conde.
MM.Ilus. Ex cap de Govern Ex Síndic general, i Ex ministra d’Exteriors (Albert Pintat Joan Gabriel, i Meritxell Mateu)
Autoritats,
Sr. Arxiprest i sacerdots que presteu servei a les parròquies d’Andorra
Estimats germanes i germans,
Avui, autoritats i fidels cristians d’Andorra ens apleguem en aquesta Església per fer memòria del Papa Benet XVI, mort el passat dia 31 de desembre, per tal d’agrair el seu pontificat i pregar junts pel seu repòs etern en mans del Déu que tant ha cercat i estimat.
La mort d’un Papa sempre és un esdeveniment “històric”, però el del Papa Benet ha significat una novetat mai vista, ja que havent renunciat feia anys, era enterrat pel seu successor, el Papa Francesc, qui ja feia deu anys que estava elegit. Els ritus s’han adaptat, però l’esperit és el mateix. Ha marxat cap a l’eternitat de Déu un pare i un germà gran dels catòlics del món, un “”avi savi i l’home” que li “custodiava les espatlles amb la pregària”, diu el Papa Francesc. Un gran creient, un teòleg eminent i un pastor bondadós preocupat pel seu ramat, que quan no ha pogut guiar-lo perquè les forces l’havien abandonat, va tenir la humil gosadia de dimitir, i fer que un altre més jove el succeís. Fou una gran prova de la seva confiança en Déu que, en darrer terme, és qui guia i porta l’Església, i tot ho proveeix amb saviesa i amor.
Es va definir en ser elegit Successor de l’apòstol Pere, com “un humil servidor de la vinya del Senyor”, i va haver de passar de ser un treballador al servei de la doctrina de la fe i la tradició de l’Església, a ser el pastor universal i catequista viatger, a ser un governant que ha d’urgir el canvi i la penitència de la comunitat quan descobreix abusos o corrupció, i ha d’enfortir l’esperança predicant l’Evangeli i mantenint encontres multitudinaris, ell que era tímid i retret però coratjós en la seva fe i en la recerca de la veritat.
Va dur a terme molts viatges, malgrat la seva edat avançada, el primer a Colònia, al seu país natal, on jo també hi vaig participar, en una trobada festiva inoblidable amb centenars de milers de joves. Després vingueren altres viatges i discursos famosos: Anglaterra, Estats Units, París, Berlín, Auschwitz, Turquia, Àfrica, Amèrica… I també Santiago i Barcelona. La seva vinguda entre nosaltres per a la dedicació de la Sda. Família, on tots els Bisbats de Catalunya hi estem representats, marcà una fita en el seu ministeri. Ell mateix va revelar que havia estat la missa més impactant de la seva vida.
Ens ha ajudat en els seus anys de pontificat de moltes maneres. Com a pastor i mestre de la fe, com a humil “servidor dels servidors de Déu” (el bell títol que porten els Papes des de St. Gregori el Gran) i com a il·luminador i continuador del camí emprès per l’Església després del Concili Vaticà II, on ja havia participat com a jove assessor dels pares conciliars. Nomenat per Pau VIè. Arquebisbe de Múnic i Cardenal, fou cridat per Joan Pau II a servir la doctrina de la fe, i tingué un paper definitiu en la gran obra del “Catecisme de l’Església Catòlica”, extraordinari compendi de la fe catòlica. També amb l,es seves encícliques i Cartes apostòliques.
Nosaltres els andorrans li estem en deute. Primerament, perquè Benet XVI, afavorí la signatura de l’Acord (Concordat) entre la Santa Seu i el Principat d’Andorra, pel qual es regeixen fructíferament les relacions entre l’Església Catòlica i el Principat d’Andorra, del qual enguany es compliran quinze anys. Sou entre nosaltres els representants d’aquell treball ben fet que us agraïm.
A més, Benet XVI distingí el Bisbe d’Urgell, aquest vostre servidor, amb el títol d’arquebisbe i beatificà el primer grup dels nostres preveres diocesans màrtirs de la persecució religiosa del segle XX, Mn. Josep Tàpies i companys. Ell encensà emotivament les seves relíquies a St. Pere del Vaticà i saludà per primer cop, en llengua catalana, el nostre ambaixador davant la Santa Seu a la Plaça de St. Pere.
El llegat del Papa Benet a l’Església i al conjunt de la comunitat internacional és extraordinari. Si hagués de destacar algun elements claus, jo diria que Benet XVI ens va ajudar a centrar-nos en allò més essencial de la fe cristiana: que Déu és amor.
Així ho va expressar de manera magistral i commovedora en la seva encíclica dedicada a quest tema i titulada precisament “Déu és Amor”. Començava citant una afirmació clau de la primera Carta de Sant Joan: “Déu és amor i qui està en l’amor està en Déu i Déu està en ell” (1Jn 4, 16). I ens deia que aquestes paraules “expressen amb claredat meridiana el cor de la fe cristiana: la imatge cristiana de Déu i també la consegüent imatge de l’home i del seu camí”. I a continuació citava el que per a ell era una formulació sintètica de la fe cristiana, en el mateix verset de la Carta de Joan: “Nosaltres hem conegut l’amor que Déu ens té, i hi hem cregut”.
Per a Benet XVI, així s’expressa l’opció fonamental de la vida del cristià. Perquè, deia, “no es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per la trobada amb un esdeveniment, amb una Persona, Jesucrist, que dona un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva. I com que és Déu qui ens ha estimat primer, l’amor ja no és solament, com en la fe d’Israel, un manament, sinó la nostra resposta al do de l’amor que amb el Déu ve al nostre encontre”.
Alhora, en l’altra seva gran carta encíclica, “Caritas in Veritate” (CV, 2009), va mostrar el vincle profund entre l’amor i la veritat. Perquè, atès que l’amor té l’origen en Déu, que és veritat absoluta i amor etern, ell és la llum que dona sentit i valor a l’amor (CV,3). Sense Déu, l’amor es reduiria a una “reserva de bons sentiments” (CV, 4).
Per al Papa Benet XVI, la raó humana, quan supera l’error del positivisme, i s’obre al llenguatge de l’ésser, reconeix que en la naturalesa es manifesta una raó objectiva que pressuposa un Esperit Creador. I és el reconeixement de la veritat d’un Déu Creador el que permet fonamentar sòlidament els drets humans, la distinció del que és just o injust, la igualtat de tots davant la llei, la inviolabilitat de la dignitat humana o la responsabilitat dels homes per seva conducta (Discurs al Bundestag, setembre 2011). Els drets i els deures no tenen com a únic i exclusiu fonament la consciència social dels pobles, sinó que depenen primàriament de la llei moral natural, inscrita per Déu en la consciència de cada persona i, per tant, en última instància, de la veritat sobre l’home i sobre la societat.
Per això, “allà on i quan l’home es deixa il·luminar per la resplendor de la veritat, emprèn de manera gairebé natural el camí de la pau”, ja que la pau no és sinó “el resultat de l’ordre dissenyat i estimat per l’amor de Déu”, i és alhora “tasca humana i do de Déu”(missatges Jornada Mundial de la Pau de 2006 i 2013).
Això explica que Benet XVI insistís que cal tornar a situar Déu en el centre de la vida social, ja que el món té necessitat de Déu. Per aquesta raó, creia que l’anunci de l’Evangeli, esdevé per si mateix el factor més poderós de promoció del desenvolupament integral, mentre que l’indiferentisme ateu, que oblida el Creador i corre el perill d’oblidar també els valors humans, es presenta avui com un dels majors obstacles al desenvolupament” (CV, 78). I va promoure els atris dels gentils, llocs de diàleg i d’encontre entre creients cristians, creients d’altres religions i no creients.
Amb tot, és en les darreres paraules abans de morir “Senyor, us estimo!”, dites a l’Amic que arriba, i en el seu “Testament espiritual”, on crec que hi trobem la profunditat del que ens ha volgut compartir de la seva recerca i de la seva trobada amb Jesucrist com a creient, com a teòleg i com a pastor universal.
Ens parla de donar gràcies a Déu, pel do de la vida i de l’acompanyament, pels seus pares, “perquè Déu m’ha guiat en diferents moments de confusió; sempre m’ha aixecat cada vegada que començava a relliscar i sempre m’ha tornat a donar la llum del seu rostre”. I a tots els cristians recomana mantenir-se ferms en la fe!
Com a bon mestre i professor universitari, no es va poder estar d’una última lliçó de vida: La ciència (ciències naturals i recerca històrica, exegètica) no ofereixen resultats irrefutables en contrast amb la fe catòlica. Les aparents certeses contra la fe, de fet no són ciència, sinó interpretacions filosòfiques, només aparentment emparades en la ciència. Per això cal el diàleg (que esplèndida la seva alta conversa amb Jürgen Habermas i la seva empenta als “atris dels gentils”), perquè la fe aprengui millor el límit de les seves afirmacions, i per tant la seva especificitat. I afirma que ciència liberal, existencialista i marxista “han estat vençudes per la raonabilitat de la fe en Jesucrist, que és realment el camí, la veritat i la vida; i la certesa que l’Església, amb totes les seves mancances, és realment el seu cos”.
I acaba el “Testament” demanant pregàries, perquè Déu, “malgrat tots els meus pecats i mancances, m’aculli a l’estada eterna”.
Preguem per ell i que el seu exemple i intercessió ens ajudin a nosaltres i a tot el poble andorrà, i sigui reconeixement agraït per la seva vida, el seu pontificat i el seu mestratge.
