Hem acabat les celebracions pasquals, però cada diumenge és una Pasqua setmanal, i cada dia. Perquè Crist ha ressuscitat i és el Senyor de tots els dies i de tota la nostra història. “Tots els dies són sants i bons per als qui estan en gràcia de Déu!”, deien abans en llegir el santoral. I estem acabant el mes de Maig, en què, acollint la proposta del Papa Francesc, hem anat pregant el Rosari en comunió amb diversos Santuaris del món, i hem tingut un record i una pregària a la pàg.web del Bisbat per a moltes advocacions de la Mare de Déu, per demanar-li humilment que ens alliberi de la pandèmia i ens faci sortir vencedors en les proves. La Verge Maria, la primera deixebla de Jesús, acompanya la vida de la seva Església al llarg de tot l’any, ens ensenya a viure la fe i la caritat, perquè tinguem vida i vida abundant, i la comuniquem a tota la humanitat, amb esperança i obres d’amor.
St. Ignasi de Loyola en el seu famós llibre dels “Exercicis espirituals”, quan fa meditar La vida de Crist, explica que la primera aparició del Ressuscitat fou a la Verge Maria, la seva Mare: “la qual cosa encara que no es digui en l’Escriptura, es té per dit, quan narra que es va aparèixer a tants d’altres; perquè l’Escriptura suposa que tenim enteniment”. Amb aquest punt de finesa espiritual ve a dir que Crist a qui primer va anar a alegrar fou a la seva Mare Santíssima, i que això ja tothom ho entén; no cal escriure-ho!. Primer la Mare! Insisteix en aquest detall de tanta humanitat que nosaltres retenim com a creients, perquè sabem que ens ha estat “donada” com a Mare nostra al peu de la Creu i volem acollir-la com a deixebles estimats i amics del seu Fill.
Després de la Pasqua, continuem recordant la Mare del Cel, presentem-li les nostres necessitats, demanem-li la tendresa de la seva amorosa presència i companyia, girem el cor al santuari o ermita més proper al nostre poble, posem-li flors i llums a la seva imatge de casa, resem-li diàriament una Avemaria, o el Rosari, o cantem-li un cant dels que ens sabem de memòria, fem-lo aprendre als petits de casa… Tot, perquè la Mare del cel sigui més coneguda i estimada, ja que Ella és la nostra Mare, que ens estima i no deixa mai de guiar-nos pels camins de la vida de batejats.
Ella cregué sempre en el seu Fill, esperà en els moments dolorosos de la creu i de la sepultura, i fou gran missionera seva. “Contra tota esperança, esperà” (Rm 4,18), i el veié –la primera- Ressuscitat i Gloriós. Després, discreta i humil com sempre, acompanyà els deixebles en els primers temps de pregària i de consolidació de la comunitat eclesial, d’acolliment de l’Esperit Sant al Cenacle, i de companyia als amics missioners del seu Fill. I aquesta “missió” extraordinària de Maria, com a Mare de l’Església, continua. La Mare segueix aplegant els fills i preocupant-se per cada un d’ells, talment les mares de la terra ho fan pels seus fills, néts i besnets… Estimar amb tendresa és la gran vocació de tota mare. I un no es jubila mai d’estimar, d’acollir, de reconciliar. Ni al cel. Més encara, des del cel, Maria Assumpta, ressuscitada ja amb el seu Fill, està activíssima en l’amor. I continua presentant-li les nostres necessitats. Que joiós tenir la Mare del Cel que ens cuida, amatent i misericordiosa. Preguem-li sempre amb plena confiança!