En moments d’incertesa com el que ens ha tocat viure, tots busquem un punt de referència, alguna cosa que no es bellugui enmig dels canvis que ens envolten. Els cristians trobem aquest punt de referència en la nostra fe. És més, fe és sinònim d’esperança. Per tant, mirar el món a través de la fe és mirar-lo amb ulls d’esperança.
La situació de confinament sanitari a casa també ens ha aportat més temps per a poder-hi pensar en la nostra fe. Amb motiu de la Setmana Santa i la Pasqua, hem pogut reflexionar sobre la nostra particular travessia del desert. Sobre la nostra, i la dels altres, perquè ara vivim tots col·lectivament aquesta situació pròpia d’una pel·lícula de ciència ficció, però cada dia, en un context de “normalitat”, són moltes les persones que es troben sense feina, amb dificultats per arribar a final de mes, soles, als hospitals, passant una malaltia a casa… Ara tenim ocasió per a pensar-hi i sentir-los més a prop.
Finalment, també tenim més temps per a pregar. Donar gràcies per tot el que tenim, demanar pels altres i els més propers.
