“El pelegrinatge és un signe peculiar en l’Any Sant, perquè és imatge del camí que cada persona realitza al llarg de la seva existència” (Papa Francesc). La setmana que iniciem, del 23 al 26 de maig, tindrà lloc el pelegrinatge amb malalts a Lourdes de l’Hospitalitat diocesana d’Urgell. Serem uns 500 pelegrins i uns 90 malalts, en el 38è. pelegrinatge, que cerca la protecció de Maria, Mare de Misericòrdia, en aquell lloc on Ella va voler mostrar la seva misericòrdia per la humanitat, i especialment per tots els qui sofreixen en el cos i en l’esperit.
És Any de Jubileu, i els qui visitarem Lourdes enguany farem major atenció a la Porta de la misericòrdia, a la confessió dels pecats retornant a Déu, a la comunió i adoració eucarística i a deixar-nos guiar per Sta. Bernadeta, “amb ella”, i rere els seus passos, per viure l’Evangeli enmig de les nostres tasques quotidianes. Farem nostre el fet que la Verge Maria escollís una pobra i humil joveneta de l’Alt Pirineu, que patia en pròpia carn les marginacions socials, econòmiques i culturals que provocaven la industrialització i les “coses noves” del segle XIX, per tal de fer-li conèixer, en la seva pròpia llengua occitana, “que soy era Immaculada Councepciou“, i que volia atreure més i més cap al seu Fill tots els qui sofreixen.
Aquell missatge de misericòrdia continua viu, i continua atraient multituds de pelegrins, amb les nostres intencions i amb les nostres xacres i malalties. I Lourdes continua fent bé a tot aquell que s’hi acosta amb fe i devoció, perquè ens empeny a una “conversió de mirada” envers els pobres i les causes de les seves pobreses. Cal valorar molt tot l’esforç i l’entrega dels qui preparen els pelegrinatges, i dels que hi van com a infermeres, brancadiers, ajudants… Tot un esplet de voluntariat, que durant l’any continua també la seva tasca de servei i d’acompanyament, de vivència de les obres de misericòrdia. El pelegrinatge a Lourdes és especialment fecund quan un hi va amb els malalts, i es deixa atreure pel misteri redemptor del sofriment.
Són tants els moments intensos que s’hi viuen de pregària i de proximitat a la Verge Maria i al seu Fill, i són tantes les ocasions per viure el servei, l’amor, l’amistat i la festa! A Lourdes rebem l’efusió de l’Esperit que ens enforteix i que no deixa d’acompanyar-nos cap a “la veritat” revelada en el Crist. Veritat sobre un mateix, veritat de la vida, del que té més valor, de l’únic necessari… I els malalts, especialment els nens, ens hi ajuden tant! Quantes coses canvien, quants problemes semblen insignificants, quanta vida i quanta gràcia hi ha amagada entre els qui sofreixen i que no deixen d’apropar-nos al Crist Viu entre nosaltres! Aquesta lliçó és la que tots ens podem endur de Lourdes: el valor únic i etern de l’amor! Déu és misericordiós, i especialment en aquest Any jubilar, volem ser “misericordiosos com el Pare” (Lc 6,36). Estimar més. Oferir tot el que som, amb Maria, per fer-nos servents humils del Senyor. Treballar pel bé de tots els nostres germans que sofreixen, especialment els més oblidats. Creure més en el valor de la gràcia de Déu i en el valor de les coses gratuïtes que ens podem regalar els uns als altres, especialment pregària, companyia, amistat, suport en les adversitats, esperit d’abnegació en el servei i l’ajuda a tots els qui ens necessiten. Que aquest missatge el sapiguem transmetre a les nostres parròquies i viles, i que es vagi encomanant a tota la nostra Església diocesana.