“Hem vingut a dir-vos que no esteu sols, que no us hem oblidat. La vostra fe i la vostra resiliència reforcen la nostra mateixa fe. Esperem que la nostra presència entre vosaltres, encoratgi i inspiri els cristians dels nostres propis països a tornar en peregrinació a Terra Santa i a treballar per la pau”. Amb aquestes paraules concloíem la visita que del 18 al 23 de gener vam realitzar la Coordinadora (Holy Land Coordination) formada per representants de les Conferències episcopals de diversos països d’Amèrica i Europa, amb la finalitat de “ser presents, peregrinar, pregar i pressionar quan retornem”, sobre la difícil situació dels cristians a Terra Santa. Ells són l’Església Mare de Jerusalem que ja des dels temps apostòlics tots els cristians valorem, estimem i ajudem.
Durant aquesta visita del 2025, l’atenció s’ha concentrat en la situació actual i en l’impacte sobre la comunitat cristiana de Gaza i de Cisjordània, durant l’alto el foc precari que acabava de començar i que ha portat a una pau tensa, amb alegria per als familiars dels hostatges alliberats per Hamàs i per als centenars de famílies que han pogut abraçar de nou els que estaven en presons d’Israel. Amb tot, les hostilitats i la tensió continuen, especialment a Cisjordània. Sabem que molts no retornaran: hostatges, presoners, tantíssims morts, tanta destrucció a Gaza. Hem observat una preocupació generalitzada per la precarietat de l’alto el foc. Per això ens unim al Patriarca de Jerusalem Cardenal Pizzaballa i als Ordinaris Catòlics de Terra Santa en la seva esperança que l’alto el foc sigui quelcom més que una pausa en les hostilitats i que marqui l’inici d’una pau estable i duradora. Compartim la seva convicció que això només es podrà aconseguir a través d’una solució justa, que abordi l’origen d’aquest conflicte de llarga durada que requerirà un llarg procés, una voluntat de reconèixer el sofriment de l’altre i una educació centrada en la confiança, que porti a superar les pors i els odis, i la justificació de la violència com a eina política. Només així podran ser possibles dos Estats amb fronteres segures, i amb una Jerusalem oberta a les tres religions que hi conviuen.
L’impacte de la guerra i dels assentaments il·legals a tota la Cisjordània -segons Nacions Unides- és massa desconegut a casa nostra: les comunitats de cristians experimenten grans dificultats com la dura restricció de moviments, els sobtats talls de carreteres que allarguen els viatges, els impediments per a la vida quotidiana normal, així com la manca d’aigua i d’electricitat, la impossibilitat de construir noves cases i l’alt nivell de desocupació després que tants permisos de treball van ser cancel·lats en iniciar-se la guerra.
Les comunitats cristianes són una llum que fa claror en la fosca en una Terra Santa que pateix. Commou escoltar amb molta freqüència que els Cristians volen mantenir-se allà i reconstruir les vides del seu poble. Necessiten la nostra solidaritat. Els cal també la nostra presència i la nostra pregària per sentir que no estan sols i que no els hem oblidat, que les llavors de pau i de reconciliació que sembren els cristians i altres col·lectius jueus i musulmans van en el bon camí, i que l’esperança també és possible per a aquella terra, que també és una mica nostra, ja que tots vam néixer a Betlem, tots vam ser batejats en el Jordà i tots vam ser redimits al Calvari.