L’Eucaristia font i cim de la vida cristiana

En la diada del Corpus Christi retrobem la gran veritat de la nostra fe que el Concili Vaticà II afirmà amb encert: “L’Eucaristia és la font i el cim de la vida i de la missió de l’Església” (cf. LG 11). Contemplant de manera més assídua el rostre del Verb Encarnat, realment present en el sagrament de l’Eucaristia, practicarem l’art de l’oració i ens comprometrem millor de cara a la caritat i a l’evangelització.  “Corpus” és caritat i és missió.

Afirma el Papa Francesc: “Nosaltres els cristians tenim necessitat de participar a la Missa dominical perquè només amb la gràcia de Jesús, amb la seva presència viva en nosaltres i entre nosaltres, podem posar en pràctica el seu manament, i així ser els seus testimonis creïbles (…) Anem a Missa el diumenge per trobar el Senyor ressuscitat, o millor dit per deixar-nos trobar per Ell, escoltar la seva paraula, nodrir-nos a la seva taula, i així fer Església, és a dir, ser el seu Cos místic vivent en el món”. Només si vivim de l’Eucaristia, serem millors cristians, perquè l’Eucaristia ens uneix a Crist i ens uneix a tots com Església. Ens identifica i ens fa cristians. Perseverar a “santificar les festes” és avui un compromís que hem de viure amb perseverança, amb fidelitat, i ensenyar-ho als infants i als joves, intentant que s’hi trobin bé, que hi participin activament, que esdevingui hàbit i virtut en ells, perquè ho vegin en els adults. No basta mirar-la per la tele. Qui pugui, qui no tingui un obstacle insalvable de salut o vellesa, no pot deixar de participar presencialment en la missa dominical. Ha de sentir-se membre viu de la família eclesial, unint-se a la seva comunitat.

Si valorem la missa i volem que sigui celebrada als nostres pobles i poblets, hem de col·laborar més amb els nostres sacerdots. Estem acabant les forces fent equilibris per servir els pobles. Els capellans sovint van massa plens els caps de setmana per tal d’oferir l’eucaristia arreu. ¿Podríem fer més perquè les eucaristies fossin potser menys, però millor preparades i en milloréssim la celebració sense presses, millorant l’actitud d’amor al Senyor que ens ve a visitar amb la seva presència amorosa? Si no es pot celebrar cada diumenge la missa al nostre poble ¿acceptarem desplaçar-nos al poble veí o al més gran, i ajudar els padrins a desplaçar-s’hi, perquè no restem sense la gràcia de Crist? “No podem viure sense el diumenge” -deien els màrtirs d’Abitínia (303)-, no podem deixar de reunir-nos, d’escoltar la Paraula i menjar el Pa de vida, ajudar els pobres i animar-nos en l’esperança i la fe. ¿M’estimo i té repercussió en la meva vida, la missa de cada diumenge? ¿Fem costat als sacerdots i diaques, als laics i laiques enviats en missió pel Bisbe, per presidir una celebració en absència o en espera del prevere? Sense oblidar la pregària per les vocacions i els aplecs de pregària comunitària alternatius, com el Rosari, la Litúrgia de les Hores o la lectura i el comentari de la Paraula entre nosaltres.
L’Eucaristia és el memorial viu de la Pasqua, l’esdeveniment central de la història de la humanitat. Cal que estimem molt la missa, tant la del diumenge, la pasqua setmanal, com també la de cada dia. I estimar la presència real del Senyor que ens porta després a l’adoració silenciosa del Crist, present en el sagrari o la custòdia. Fem que l’Eucaristia esdevingui el centre de la vida i de la missió de l’Església i de cada cristià.

Compartir