En aquest diumenge de Passió o dels Rams acompanyem el Senyor que “entra a Jerusalem” on es deixarà sacrificar per amor, per donar vida a tota la humanitat, i escoltem el relat impressionant de la Passió del Fill de Déu, el Just per excel·lència. Siguem perseverants en la contemplació amorosa de Jesucrist clavat en creu, ja que “les seves ferides ens curaven” (1Pe 2,24 citant Is 53,5). Déu Pare ens mostra el seu immens amor en el seu Fill esttimat Jesús, aclamat avui pels infants dels hebreus, per després ser menyspreat i clavat a la Creu per amor a tota la humanitat. Un sacrifici reparador que ens ha salvat a tots.
El nostre món viu allunyat de Déu, i Déu li és com el gran absent. Vivim un eclipsi de Déu. Però no ens podem rendir a aquest empobriment reduccionista de la cultura actual, perquè l’absència de Déu és pitjor que la misèria material. La persona resta sola, abandonada, no troba sentit als seus sofriments, i perd tota esperança de salvació i de vida eterna. És urgent, per tant, mirar amunt: “Miraran Aquell que van traspassar” (Jo 19,37, citant Za 12,10), diu l’Evangeli.
És en el moment de la seva “hora” que Jesús “havent estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem… i començà a rentar els peus dels deixebles” (Jo 13,1.5). I és poc després, a Getsemaní, que Jesús també reclamava als seus amics: “Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi… ¿No heu estat capaços de vetllar una hora amb mi?” (Mt 26,38.40). Jesús estima del tot i vol ser estimat també del tot per part nostra: aquest és l’amor del qui van traspassar.
“En la Creu es revela enterament el poder irrefrenable de la misericòrdia del Pare” (Benet XVI), ja que allò que era un sofriment insuportable i ignominiós, Jesucrist ho canvia en l’acte suprem d’amor i de llibertat. Ara la creu pot ser viscuda de forma “nova”, plena d’amor i com un acte sacrificial de llibertat suprema: “El Bon Pastor dóna la vida per les seves ovelles” (Jo 10,11).
Us animo perquè aquests dies de Setmana Santa, sigui en l’Acció litúrgica de la tarda del Divendres Sant, o en un via-crucis o participant en alguna processó, mantinguem una actitud d’oració agraïda i contemplativa envers el Crist traspassat, que ens duu a interiortizar el seu amor immens i a créixer en aquest amor, així com a treure’n les conseqüències concretes. Perquè ens cal correspondre a l’amor de Jesús, comunicant-lo als altres, i obrint-nos als qui sofreixen en la seva dignitat. Particularment, a lluitar contra tota forma de menyspreu de la vida i de l’explotació de la persona, i a alleugerir els drames de la pobresa, de la soledat i de l’abandonament que els toca de viure a tantes persones.
Acollint i acceptant l’amor de Jesús, aprenguem a difondre’l al nostre voltant amb cada gest i cada paraula, amb obres i de veritat, i sempre “amb la mirada fixa en Jesús, el qui ens ha de guiar pel camí de la fe i el qui la porta a la plenitud” (He 12,2). Joiosa Setmana Santa camí de la Pasqua!