La Creu de les Jornades Mundials de la Joventut, al Santuari del Sant Crist

dscf4830Dilluns dia 7, la Creu de la JMJ va ser rebuda al Santuari del Sant Crist de Balaguer, amb la Comunitat Parroquial i les Germanes Clarisses, i va tenir lloc una vetlla de pregària concorreguda per part dels joves i també d’adults de la ciutat.

Les portes del Santuari del Sant Crist de Balaguer s’han obert de bat a bat per donar pas a la Creu que des del 1984 presideix les Jornades Mundials de la Joventut. La creu no arribava sola, venia acompanyada de la icona de la Tota Santa, la Mare del Senyor.

Les germanes Clarisses han sortit al seu encontre. Durant un parell d’hores hem pregat, celebrat, cantat a la creu, amb el rector del Santuari Mn. Pau Vidal, una representació qualificada dels Terciaris Franciscans, els germans Franciscans de Creu Blanca, i alguns fidels.

En tots hi ha el desig de penjar a la Creu, amb el nostre petó de comiat, la més fervent intercessió per la joventut, perquè el Senyor l’aculli i transformi en abundants gràcies de santedat quan se celebri la trobada mundial a l’agost del 2011 a Madrid. Pau i Bé.

Un poeta de Balaguer Miquel Trilla ha fet aquest bell poema:

Com un cel

I m’hi vaig trobar gairebé per sort,
sense saber com, ignorant què feien,
ignorant qui són, cap a on anaven,
el lloc d’on venien, quin desig els mou.

I em colpí el silenci i la pau volant
i aquell nul total de protagonisme
eloqüent a l’aire, que duia el fervor.
El senyal al mig, august, entranyable,
el Déu dels creients, la creu, Jesucrist.

I em colpí el silenci eloqüent a l’aire
i aquell saber entrar a l’endins dels ànims,
amb poques paraules i el doll de tendresa
amb què l’abraçaven, la creu, el seu Crist.

I m’hi vaig trobar gairebé per sort,
amb dances de monges per al seu Espòs
i em colpí el silenci eloqüent a l’aire
i aquells quatre nois amb cants i guitarres
i Joan Pau segon, aquell bondadós,
present amb nosaltres i les monges Clares,
l’Anahí, la Marta, la Diana, l’Aura,
i també la Gladys i la Sor Victòria,
fervoroses totes, amb semblants tendríssims,
al Tot Poderós.

I m’hi vaig trobar gairebé per sort
i em colpí el silenci i aquell gran fervor.

Balaguer,7-6-2010.

Compartir