Estimats diocesans, estimada església d’Urgell,
Al començament de l’estiu, us convido a traslladar-nos a finals del primer mil·lenni per conèixer la nostra historia. Com bé sabeu, eren temps difícils per la nostra església diocesana: disputes teològiques, enfrontaments de poders civils…, estàvem a cavall entre període visigòtic i regne dels francs. En la societat del comtat d’Urgell convivien diferents cultures i també diferents religions i, de fet, la clerecia va demostrar un gran respecte i un interès en tenir una bona convivència i, al mateix temps, mai no va deixar de mostrar la bellesa de la fe cristiana i la frescor de l’Evangeli que s’havia arrelat a casa nostra.
Què és l’Església sinó la comunió de tots els sants? Som un poble que caminem unit des dels patriarques Abraham, Isaac i Jacob, incloent els profetes, els apòstols i màrtirs i tots nosaltres justos d’aquest poble messiànic. En Crist, el cap d’aquest cos que és l’Església, som la comunió dels sants.
Una primera accepció de la comunió dels sants seria a nivell cronològic: comunió de tots que vivim el mateix temps històric, com també comunió amb tots aquells que ens han precedit i ja són amb el Pare i nosaltres venerem…, per exemple, els nostres màrtirs d’Urgell, Mn. Josep Tàpies i companys màrtirs.
Un segon sentit de la comunió dels sants correspon a la comunió de les coses santes. En l’època tardo medieval observem aquesta comunió en les realitats santes, entre les que cal destacar l’eucaristia. La recerca de comunió en les coses santes, anar a experimentar la redempció, com el Pare ens salva i ens agermana. Serà per tant en la celebració dominical de l’eucaristia on experimentarem la plena comunió.
En la fracció del pa, que és com es denominava l’eucaristia en el temps apostòlic, l’Església es dirigeix en acció de gràcies al Pare, font de tota la seva existència i de tota la historia de salvació, i així la comunitat eclesial rep l’auto-revelació i l’auto-comunicació de Jesucrist en el memorial de l’entrega definitiva per tota la humanitat, la qual cosa crea una comunió amb Ell que l’Esperit Sant fa possible i fa fructificar en la vida cristiana.
La comunió que se segueix de l’Eucaristia, que és la font i cimal de la vida cristiana, solament pot ser-ho si no ens aïllem d’altres formes de comunió eclesial. Així doncs, són importants els sagraments, com la comunió amb la Paraula de Déu, com ens ho recorda el Concili Vaticà II.
Que l’Eucaristia i la Paraula de Déu siguin per nosaltres, durant aquest estiu, llocs teològics on puguem ser unificats en l’amor i esdevenir servidors del nostre poble i de la nostra església urgel·litana. Som cridats a ser homes i dones de comunió, per unir el que està separat i fragmentat, tot portant la pau i el goig. Com responem al nostre món davant d’aquest repte?
Amb la pregària i l’auguri per convertir-nos en communio, perquè és un do i és una responsabilitat, del Vostre servidor,
✠ Josep-Lluís Serrano
Bisbe d’Urgell
