El diumenge dia 2 de febrer, quaranta dies després del Nadal, l’Església celebra la festa de la Presentació del Senyor, també anomenada popularment La Candelera o festa de la Llum, per la processó amb ciris, festa que avui té preferència litúrgica sobre el diumenge. És una festa al pic de l’hivern molt arrelada socialment, amb diferents tradicions de pietat popular en molts pobles del nostre país i també associada a moltes dites i refranys. És d’alguna manera, la festa que marca el final del cicle de Nadal i tradicionalment és la data per desmuntar i guardar el pessebre. Així mateix, en aquesta data preguem i agraïm el do eclesial de la vida consagrada -monjos, religiosos i laics consagrats-, que tant de fruit han aportat, i també és la festa patronal del Moviment “Vida creixent”, que mobilitza els jubilats cristians i els anima al testimoniatge amb la seva fraternitat i acció apostòlica compromesa.
La festa fou instituïda ja al segle Vè., commemorant els fets narrats a l’Evangeli de Lluc (2,22-40) quan la Verge Maria, quaranta dies després del naixement de Jesús i seguint un ritual preceptiu de la tradició jueva, unida a Josep, va presentar el seu fill primogènit al Temple de Jerusalem per consagrar-lo al Senyor, i ella seguí el ritual obligat de la seva purificació. Aquell dia, dos savis ancians, Simeó i Anna, van acollir Jesús com la Llum dels pobles i el Salvador esperat per Israel. Aquesta festivitat celebra, per tant, que la llum divina, que és Crist, home i Déu, s’ha manifestat al món i ha estat transmesa als fidels pel sagrament del Baptisme. La processó amb els ciris és un signe de la vida cristiana, com a camí il·luminat per la llum de Crist. Som gent de llum, que volem que il·lumini tot el món, tots els racons on encara hi hagi incerteses i foscors, i totes les dimensions de l’existència humana.
Aquesta festa expressa, també, la grandesa de la maternitat ja que “fer néixer” diem que és “donar a llum”, maternitat de la qual Maria n’és referent i model. Néixer és rebre de Déu la vida, el do més gran i fonamental. La festa de la Candelera ens ajuda a prendre consciència i a celebrar el gran do que és transmetre la vida a través de la fecunditat de l’amor entre l’home i la dona, el do de la maternitat i de la paternitat, com expressió profunda de l’amor, reflex de l’Amor de Déu. Estem cridats a engendrar vida, malgrat la civilització actual té la temptació d’oblidar-ho. En el seu Missatge per a l’any jubilar 2025, dedicat a l’esperança, el Papa Francesc lamenta la pèrdua del desig de transmetre la vida en moltes persones, a causa de diferents dificultats i circumstàncies socials, amb la consegüent reducció de la natalitat. Ell afirma que mirar el futur amb esperança demana tenir “una visió de la vida plena d’entusiasme per compartir-la amb els altres”, perquè “l’obertura a la vida amb una paternitat i maternitat responsables és el projecte que el Creador ha inscrit en el cor i en el cos dels homes i les dones, una missió que el Senyor confia als esposos i al seu amor”. Per això, demana que “a més del compromís legislatiu dels Estats, hi hagi un suport convençut per part de les comunitats creients i de tota la comunitat civil en tots els seus components, perquè el desig dels joves d’engendrar nous fills i filles, com a fruit de la fecunditat del seu amor, doni una perspectiva de futur a tota la societat i sigui un motiu d’esperança: perquè depèn de l’esperança i genera esperança”.
