La Pasqua de Pentecosta, la Pasqua granada, que vam celebrar diumenge passat, no tanca simplement el temps pasqual al cap de cinquanta dies de la Resurrecció, o Pasqua florida, sinó que obre i projecta una perspectiva “pasqual” espiritual de tota la vida del cristià i de la comunitat eclesial. És com si restés obert. Tot en l’Església podem dir que prové de la Pasqua, i tot hi condueix. L’Esperit Sant que és l’ànima de l’Església, la uneix en l’amor, la fa plural en la unitat, l’omple de dons i sobretot la fa cremar amb el mateix amor i dedicació als pobres que brollava del Cor de Crist. Ens hem de deixar conduir per l’Esperit Sant durant tot l’any i sempre!
L’Església -ens deia el Papa Benet XVI- no creix per proselitisme, creix per atracció, per testimoni. I comentant-ho, el Papa Francesc afirma que quan la gent, els pobles, veuen aquest testimoni d’humilitat, de docilitat, de mansuetud dels cristians i de moltes persones de bona voluntat, “senten la necessitat de què parla el profeta Zacaries: ‘Volem venir amb vosaltres!’. La gent sent aquella necessitat davant el testimoni de la caritat, de la caritat humil, sense prepotència, no autosuficient, que adora i serveix (…) La caritat és simple: adorar Déu i servir els altres! I aquest testimoni fa créixer l’Església”. La misericòrdia que s’expressa en les obres ha de ser el fruit d’adoració i de servei al llarg de tot l’any.
La fe és un do de Déu i no un fruit del proselitisme; creix gràcies a la fe i a la caritat dels evangelitzadors que són testimonis de Crist. Als deixebles de Jesús, quan van pels camins del món, se’ls demana aquest amor que no té mesura. La mesura de l’amor, deia St. Agustí, és estimar sense mesura. Tots els pobles i cultures tenen el dret a rebre el missatge de salvació, que és do de Déu per a tothom. Això és més necessari encara si tenim en compte la quantitat d’injustícies, guerres, crisis humanitàries que esperen una solució. Els deixebles missioners saben per experiència que l’Evangeli del perdó i de la misericòrdia pot portar alegria i reconciliació, justícia i pau. El mandat de l’Evangeli: “Aneu a convertir tots els pobles, bategeu-los en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat. Jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món” (Mt 28,19-20), no està esgotat, és més, ens compromet a tots, en els escenaris i desafiaments actuals, a sentir-nos cridats a una nova «sortida» missionera, «sortir de la pròpia comoditat i atrevir-se a arribar a totes les perifèries que necessiten la llum de l’Evangeli», ens urgeix el Papa Francesc.
El camí cristià de fet és més senzill del que a vegades el compliquem entre tots. Consisteix a creure en Jesucrist i estimar els altres amb fets concrets, compromesos. Ho diu bellament i rotundament l’apòstol sant Joan en la seva primera Carta: “Que el nostre amor no sigui només de frases i paraules, sinó de fets i de veritat. Llavors coneixerem que ens mou la veritat, i la nostra consciència es mantindrà en pau davant de Déu” (1Jo 3,18-19).
