Els preveres i diaques de la Diòcesi d’Urgell es van aplegar el dia 25 de març, Dilluns Sant, per celebrar la Jornada Sacerdotal, que fou presidida per Mons. Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell, i per Mons. Vicent Ribas, Bisbe d’Eivissa.
La jornada Sacerdotal s’inicià al matí, amb l’acolliment al Seminari Diocesà dels assistents. A la Sala de conferències del Seminari diocesà d’Urgell va tenir lloc la conferència de Mons. Vicent Ribas, amb el títol: “El ministeri presbiteral: servei de comunió i d’evangelització”. La presentació va anar a càrrec de l’Arquebisbe Joan-Enric, que obrí la Jornada amb una salutació adreçada als preveres i diaques, i amb un recull d’informacions diocesanes d’interès. Es pregà pels sacerdots traspassats des de la darrera Missa Crismal: Mn. Enric Prat, Mn. Just Llahí i Mn. Lluís Miquel Sánchez. Es va informar de l’entrada d’un nou seminarista, en Joan Àviles, que comença el seu procés vocacional i l’Introductori al Seminari d’Urgell i Interdiocesà de Catalunya.
Mons. Vicent Ribas va iniciar la seva intervenció subratllant com el ministeri ordenat està al servei del Poble de Déu, és a dir, que el ministeri sempre s’ha d’entendre en clau de servei i no és una mera “funció” u “ofici” sinó que és quelcom constitutiu que hem rebut per l’ordenació sacerdotal. El prevere esdevé un alter Christus. Però això no significa que l’ordenat sigui més que el fidel en l’Església: el ministeri diaconal, presbiteral o episcopal no és un “més” en l’Església sinó un servei per a l’edificació de tot el Poble de Déu ordenat a dos gran objectius: la missió i el servei. El prevere ha de ser el gran ministre de la comunió eclesial i ha de servir a la comunió. Aquesta comunió té una dimensió vertical (comunió entre Déu i els homes) i una dimensió horitzontal (comunió fraterna assegurant la fraternitat eclesial entre tots). El prevere ha de ser home de comunió perquè té aquesta relació fonamental i peculiar amb Crist que li ha donat el sagrament de l’Orde. El sagrament de l’Orde rebut és comunional – no pot servir a l’Església el Bisbe sol, ni el prevere sol, ni el diaca sol, sinó tots ells en comunió- i per això el prevere ha de viure la comunió jeràrquica que el col·loca en relació amb l’Església universal i diocesana. És molt important saber viure la comunió amb l’Església local a la que pertanyem: la pròpia Diòcesi no és quelcom casual, ni que depengui d’un vincle merament jurídic, sinó que té un fonament teològic: que emana de l’ordenació amb el que el Bisbe ens ha incardinat en un presbiteri diocesà concret mitjançant la imposició de les mans. La parròquia ha d’esdevenir el lloc ordinari de la vida del prevere on vivim la comunió i el ser ministres de la comunió: el Rector ha d’identificar-se amb el seu poble, vivint la seva fe, l’amistat, la sociabilitat, la confiança, la solidaritat, les alegries i penes del seu poble. El prevere ha de ser ministre de l’evangelització però per ser evangelitzadors ens cal primer ser deixebles: deixebles, fonamentalment, de la Paraula de Déu, amb un estudi regular de la Sagrada Escriptura i la pràctica de la “lectio divina”. El prevere no només ha de ser un professional de la “Paraula” sinó que ha de ser testimoni de la Paraula amb la seva vida. Som deixebles ensems que pastors, oients de la Paraula al mateix temps que els seus anunciadors.
En acabar la conferència, els sacerdots van anar cap a la Catedral de Santa Maria, on es va celebrar la Missa Crismal; presidida per l’Arquebisbe Joan-Enric i concelebrada per Mons. Vicent Ribas, així com per la pràctica totalitat dels preveres i diaques de la Diòcesi d’Urgell. Amb joia els preveres es van vestir la casulla blanca que l’Arquebisbe els havia regalat per concelebrar l’Eucaristia. Hi van participar els diaques permanents de la Diòcesi, els seminaristes i una gran quantitat de fidels, consagrats i religiosos, que enguany s’hi van fer presents per mostrar la seva estima i acció de gràcies pels 50 anys de ministeri ordenat de prevere de l’Arquebisbe Joan-Enric i celebrar l’inici de la Pasqua amb la Missa Crismal.
A la seva homilia l’Arquebisbe Vives va recordar com la Missa Crismal anticipa la Pasqua i ens la fa present sacramentalment i com és una Eucaristia que estreny la comunió del Bisbe amb els preveres i diaques i amb tot el Poble de Déu. Mons. Vives exhortà els preveres i diaques que en Crist trobessin la seva unitat de vida, ja que, pel ministeri ordenat, hem estat consagrats bisbes, preveres i diaques, i hem de fer present el ministeri enmig del Poble Sant de Déu essent pròxims i cuidant les proximitats: a Déu, al nostre Bisbe, entre els mateixos preveres, i amb el Poble de Déu. Subratllà dues grans actituds en celebrar els 50 anys de ministeri ordenat de prevere: la humilitat i la pregària. Humilitat perquè som “servidors inútils” perquè la nostra vida ha d’estar amagada en Crist que va ser “obedient” al Pare, humil, proper a la terra i servidor que rentem els peus dels germans, confiat, pobre cast i servent. Pregària perquè Jesús és el gran orant i el prevere està cridat a seguir aquesta actitud a través de la pregària de l’Eucaristia, la Litúrgia de les Hores, i la pregària personal, amb l’ideal de fer de tota la vida i acció pastoral una oració d’acció de gràcies al Pare per Crist en l’Esperit Sant.
Després de l’homilia els preveres van renovar les seves Promeses Sacerdotals. També es va pregar pels 3 preveres diocesans difunts des de la darrera Pasqua. Dins de la celebració Eucarística es va beneir l’Oli dels Malalts dins el cor de l’anàfora, i després de la comunió l’Oli dels Catecúmens i especialment es va Consagrar el Sant Crisma, que acompanyarà la vida sacramental de la Diòcesi al llarg de tot l’any, fent-li reviure la Pasqua.
La Jornada sacerdotal es va cloure amb un dinar de germanor sacerdotal a la Residència de la Sagrada Família d’Urgell.
