Aquest diumenge celebrem la 3ª Jornada mundial dels avis i la gent gran, i el Papa Francesc ha enviat un Missatge amb el lema: «L’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació» (Lc 1,50). Aquest tema ens retorna a la trobada entre la jove Verge Maria i la seva cosina Elisabet (cf. Lc 1,39-56). Diu el Papa: “L’Esperit, que ja ha baixat sobre la Verge Maria, la impulsa a respondre a la salutació amb el Magníficat, on proclama que l’amor del Senyor “s’estén de generació en generació”. L’Esperit Sant beneeix i acompanya cada encontre fecund entre generacions diferents, entre avis i nets, entre joves i grans. Desitja que, com va fer Maria amb Elisabet, els joves alegrin el cor de la gent gran, i que adquireixin saviesa de les seves vivències. Però, sobretot, el Senyor desitja que no deixem sols els ancians, que no els releguem als marges de la vida, com per desgràcia passa sovint”.
Pensant en la propera Jornada Mundial de la Joventut (JMJ) de Lisboa, el Senyor espera que els joves, en trobar-se amb els grans, acullin la crida a custodiar la memòria i reconeguin, gràcies a ells, el do de pertànyer a una història més gran. L’amistat amb una persona gran ajuda el jove a no reduir la vida al present i a recordar que no tot depèn de les seves capacitats. Per als grans, en canvi, la presència d’un jove dona l’esperança que tot el que han viscut no es perdrà i que els seus somnis es poden realitzar. No podem avançar ni salvar-nos sols ja que la intervenció de Déu es manifesta sempre en la història d’un poble. És Maria qui ho diu al Magnificat, exultant en Déu que obre meravelles noves i sorprenents, fidel a la promesa feta a Abraham.
Les realitats més grans i els somnis més bonics no es realitzen en un moment, sinó a través d’un creixement i una maduració; en camí, en diàleg, en relació. Si s’aconsegueix tenir-ho “tot i de seguida”, es perd de vista l’acció de Déu. El seu projecte d’amor, per contra, travessa el passat, el present i el futur, abraça i posa en comunicació les generacions. Va més enllà. Per als més joves es tracta d’anar més enllà de la immediatesa de la realitat virtual, que moltes vegades distreu de l’acció concreta. En el cas de les persones grans es tracta de no posar èmfasi en les forces que decauen i de no lamentar-se per les ocasions perdudes. Mirem endavant! La gràcia de Déu ens allibera de l’immobilisme en l’obrar i dels remordiments del passat!
El Papa Francesc també ens convida a realitzar algun gest concret d’abraçada als avis i la gent gran; una abraçada a manera d’ajuda, servei, proximitat… No els deixem sols, la seva presència en les famílies i en les comunitats parroquials és valuosa, ens dona la consciència de compartir la mateixa herència i de formar part d’un mateix poble en el qual es mantenen i s’estimen les arrels. Tant l’Església com la societat els necessita. Ells lliuren al present un passat necessari per a construir el futur. Honorem-los, no ens privem de la seva companyia i no els privem de la nostra estimació; no permetem que siguin descartats, diu el Papa! Cerquem l’alegria desbordant d’una renovada trobada entre joves i grans. Demanem que la benedicció de l’abraçada entre Maria i Elisabet ens arribi a tots i ens ompli de pau.